dijous, 11 de gener de 2007

Un món de dissonància cognitiva

Ahir en el programa Geometria variable, Manuel Castells va dir, en referència al canvi climàtic i a les seves possibles solucions, que molta gent patia el que s’anomena dissonància cognitiva, perquè consideren que s’ha de fer alguna cosa per aturar l’escalfament global del planeta, però en canvi continuen agafant el cotxe cada dia.
Una cosa semblant succeeix amb el primer ministre de la Gran Bretanya, Tony Blair, quan afirma que la solució es troba en la tecnologia, perquè pot ajudar a fer avions amb motors més ecològics i que no emetin tants gasos contaminants a l’atmosfera. Segons Tony Blair les companyies d’aviació de baix cost serien unes de les responsables més importants de l’escalfament global. Per contrarestar aquestes afirmacions, el president de Ryan Air va dir que el tant per cent contaminant de les companyies d'aviació no és res comparat amb el que contaminen els automòbils.

La dissonància cognitiva és una teoria desenvolupada per Leo Festinger (1957) i es produeix quan un individu manté simultàniament dues actituds o idees psicològicament incompatibles entre elles, aleshores sent un malestar que intenta evitar creant un pensament que aconsegueixi fer-les compatibles. Segons aquesta teoria els éssers humans racionalitzen les seves creences tot modificant les informacions amb la finalitat de creure que tenen raó.

"La meva vida està plena de terribles desgràcies,... la major part de les quals mai s'han esdevingut." Montaigne: Assaigs


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada