Presentació llibre sobre la dignitat

Dimecres 23 de febrer del 2011 a 2/4 de 8, a l'Ateneu Barcelonès (c/Canuda, 6)  Margarita Boladeras, catedràtica d'ètica de la Universitat de Barcelona, presentarà un llibre col·lectiu del grup d'investigació bioètica "Dignidad humana, los estadios de la vida y el respeto a la diferencia"  

El títol del llibre és: '¿Qué dignidad? Filosofía, derecho y práctica sanitaria' publicat per l'Editorial Proteus, (2010). En el llibre es tracta el tema de la dignitat humana des de diferents vessants: ètic, jurídic, pràctica sanitària i filosòfic. Es poden trobar reflexions de juristes, filòsofs i professionals de la salut que ofereixen la seva pròpia perspectiva sobre com entendre i afrontar la dignitat en diverses situacions. 

 

Avui en dia es parla molt de dignitat però sovint no se sap quin és el vertader significat d'aquesta paraula, ni tampoc quines són  les seves relacions amb altres conceptes com els d'autonomia en les pròpies decisions i el respecte per la vida humana. En el llibre a través de  diferents articles s'intenta donar resposta a algunes qüestions bàsiques i complexes com: és inútil la idea de dignitat? Es pot atribuir dignitat a un embrió humà? Tindran dignitat els humans del futur modificats genèticament? Quina relació existeix entre dignitat i autonomia? Sobre quina base legal es pot defensar la dignitat humana? Com s'han de tractar als pacients en casos conflictius? 

Us convido a llegir el llibre si voleu saber quina és la resposta a aquestes preguntes i a moltes altres en referència a la dignitat humana.

Kant (filòsof alemany, 1724-1804) va definir la dignitat de la següent manera:

En l’àmbit de les finalitats tot té o un preu o una dignitat. En el lloc d’allò que té preu es pot posar una altra cosa com a equivalent; en canvi, allò que es troba per sobre de tot preu i, per tant, no admet res equivalent, té una dignitat. Allò que es refereix a les inclinacions universals i necessitats humanes té un preu de mercat; allò que, també sense pressuposar necessitats, és conforme a cert gust, és a dir, a una complaença en el pur joc, sense cap finalitat, de les nostres facultats anímiques, té un preu afectiu; però allò que constitueix la condició única sota la qual quelcom pot ser fi en si mateix no té merament un valor relatiu, o sigui, un preu, sinó un valor interior, això és, dignitat. (I. Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums) 

Encara no som immortals

L'anunci fet aquests dies pel govern espanyol sobre la possibilitat d'ajornar la jubilació fins als 67 anys, m'ha recordat un antic post del meu primer bloc que tractava de la immortalitat. En ell explicava que actualment gràcies als avenços tecnocientífics hem aconseguit allargar la vida. Els nostres avantpassats vivien molt menys temps, estaven sotmesos a malalties que avui en dia ja no suposen cap perill. Però, malgrat haver desterrat algunes de les amenaces més importants, no en tenim prou, volem viure més temps. Els recents estudis sobre l’envelliment han descobert que és possible controlar el procés que degenera les nostres cèl·lules. Tot i això, sembla ser que només es pot allargar la vida fins a 150 anys. 

Alguns científics com Ray Kurzweil, Marvin Minsky, Gregory Stock i el biòleg de la Universitat de Cambridge, Aubrey de Grey insisteixen en què, en menys temps del que ens pensem, podrem viure molts més anys i, fins i tot, apropar-nos a la immortalitat. 

Hi ha un grup (no sé si es pot qualificar com a secta) anomenat els “Immortalistes” http://www.imminst.org/ que parteixen de la següent idea: “Si has viscut fins ara, pots seguir vivint encara més.” Creuen en la possibilitat d’esdevenir immortals gràcies a la manipulació genètica, a la crionització i a les noves tecnologies. Es tracta d’una especulació pràctica que es presenta com una hipòtesi d’un futur possible.

També, el que s'anomena avui en dia el pensament posthumanista s'ha afegit a la possibilitat futura d'una vida humana diferent a la que vivim actualment. D'aquí a pocs anys milers de xips controlaran el nostre cos, els nanobots ens alliberaran de malalties i ens convertirem en cyborgs evolucionats que desconeixeran la mortalitat.

Totes aquestes idees no són del tot noves, els antics filòsofs grecs ja van parlar de la immortalitat (pitagòrics, Plató...), però no en un sentit estrictament físic, sinó de l’ànima (element espiritual). Els humans sempre hem buscat viure eternament, tanmateix si ho aconseguim la pregunta que em faig és: quan aconseguim viure eternament, haurem de treballar eternament? Quin serà el límit d'edat per a la jubilació?