dilluns, 29 de març de 2010

Decisions

A vegades cal prendre una decisió, reflexionar sobre el que és millor i el que no, pensar en el futur més pròxim i en el que cal fer per canviar una situació que no ens agrada. Tot plegat no és fàcil, requereix un esforç i sempre hi ha la possibilitat d'equivocar-se. Poder decidir implica tenir llibertat per triar, però no sempre és té la llibertat necessària ni la suficient força de voluntat per escollir entre diferents opcions. Tampoc se sap quina de les opcions serà la més convenient a curt o a llarg termini. Mentrestant cal anar-hi pensant sense desanimar-se.

dissabte, 20 de març de 2010

Les virtuts cíviques actuals

El dia 13 de març es van fer a Girona les IV Jornades d’Educació en Valors organitzades per  la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona i Senderi Educació en Valors, amb la col·laboració de la Fundació Jaume Bofill. En la presentació i cloenda de les jornades dos filòsofs: Josep-Maria Terricabras i Manuel-Reyes Mate. En les diferents comunicacions hi havia professors de diverses àrees, però no de filosofia. Es van tractar temes com els de convivència, els valors, participació i democràcia, entre altres. Molts d’aquests temes són els que es tracten a les assignatures d’Educació per a la ciutadania i Drets Humans a tercer d’ESO i Educació Eticocívica de quart d’ESO (assignada preferentment al professorat de filosofia). Vaig fer la meva inscripció abans de conèixer el programa complet, després em vaig adonar que potser m’havia equivocat de lloc. En els tallers de la tarda i en la conferència de cloenda de Manuel-Reyes Mate no hi vaig saber veure cap docent de filosofia. Curiós, o no?

Manuel-Reyes Mate va explicar l’origen del concepte de virtut com a necessitat social que facilita la convivència humana. Una de les primeres referències es trobarien en el diàleg del Protàgores de Plató on es narra el mite de Prometeu. Al final els Déus proporcionen als humans les virtuts cíviques de Justícia i convivència per a que no es matin entre ells. Aquestes virtuts, però, han anat canviant amb el temps. En la il·lustració en la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà de 1789 es dóna prioritat a la igualtat i a la llibertat. Més endavant s’afegirà la fraternitat per a deixar clar que la igualtat i la llibertat han de ser per a tothom.

Segons Manuel-Reyes Mate avui en dia són necessàries unes altres virtuts: la tolerància i la responsabilitat. Per explicar en què ha de consistir la tolerància es va referir a una obra de teatre de Lessing: Nathan el savi. En aquesta obra intervenen tres personatges: un musulmà (Saladino), un cristià (templari) i un jueu (Nathan). Tots tres es creuen posseïdors de la veritat en exclusiva. Aleshores Nathan explica la llegenda dels 3 anells en la qual s’explica com un pare a punt de morir no sap a quin dels seus tres fills donar l’anell màgic familiar que proporciona virtut a qui el posseeix. Al final decideix fer-ne còpies i donar-ne un a cadascun. Un cop el pare mort, cadascun dels fills es pensa que només ell té el vertader i es baralla amb els altres per demostrar que té raó. Finalment van a consultar a un jutge savi que els demana viure de manera virtuosa per a que els efectes de l’anell es facin realitat.

En la història de Nathan el savi es reflecteixen els tres principis de la tolerància: a) abans de diferents tots som iguals; b) el principi de veritat és el reconeixement dels altres; c) ningú té la veritat en exclusiva. Aquestes idees predominen en l’Europa del segle XIX fins l’aparició dels nacionalismes excloents que promouen altres principis com els de tots tenim una casa, però tots som més que una casa. Amb la modernitat s’obre pas a un cristianisme secularitzat. Actualment si es vol avançar en la consciència cívica cal tenir en compte que hi ha diferents concepcions de la tolerància i que aquesta s’ha de reconstruir des del reconeixement de les diferències.

L’altre virtut cívica a la qual es va referir Manuel-Reyes Mate va ser la responsabilitat. Per l’Ètica la responsabilitat va unida al subjecte moral, a qui és el culpable. Si preguntem si som responsables dels nostres actes, la resposta és sí. Ara bé, som responsables del que no hem fet? Som responsables del que van fer els nostres avantpassats? Hi ha una responsabilitat històrica. És la memòria qui ha de fer vigent el passat. Tenim d’alguna manera el deure de la memòria, de recuperar el passat per fer justícia a les víctimes (sobretot es va referir a l’Holocaust). La memòria ens ha de permetre recuperar allò al qual no hem donat importància, a no acceptar la invisibilitat de les víctimes, a donar significació al que s’ha donat per insignificant. És la memòria la que ha de canviar la interpretació del passat. Com expressa Primo Levi: “La memòria és gairebé sinònim de justícia”  

Per últim, Manuel-Reyes Mate va voler deixar clar que no n’hi ha prou amb la tècnica (instrucció) per a la ciutadania. Cal també el cultiu de les virtuts cíviques en la societat.         

dimarts, 9 de març de 2010

Ontologia de la neu

Ser o no ser? L'Ontologia és l'estudi de l'ens en tant que és, és a dir, del que és o existeix, de l'ésser en general. Aristòtil ja va dir que hi havia moltes maneres d'ésser i els va atribuir diferents categories. Però quan neva, hi ha una manera especial d'ésser.

dilluns, 8 de març de 2010

Neva a Girona!

Començava a nevar a l'Institut JVV de Girona:

 

Des de casa:



Girona: Sant Feliu i la catedral. Foto: MIQUEL RIERA.

Dia internacional de les dones

Avui se celebra el dia internacional de les dones (abans es deia dia de la dona treballadora). Per recordar la història i el per què se celebra el 8 de març us deixo aquest vídeo.  

divendres, 5 de març de 2010

Dilemes taurins

Dimecres, es va iniciar al Parlament de Catalunya el Debat sobre la proposició de llei per prohibir les corregudes de toros (abans en deien curses de braus o "corridas de toros"). Al llarg de la setmana els diferents defensors i detractors han anat exposant els seus arguments. Com a teló de fons la llei de protecció dels animals.

Els defensors:
El músic Salvador Boix va acusar de cínics i hipòcrites els que són contraris a les corrides de toros, però en canvi no ho són dels correbous que se celebren a les Terres de l'Ebre o dels parcs zoològics. 
L'apoderat del torero José Tomàs, va criticar el fet que es plantegés atemptar contra la llibertat d'una part de la ciutadania a qui li agraden els toros. També es va defensar els beneficis econòmics de les corrides i que la plaça de toros és una activitat empresarial.

Els detractors: 
El filòsof Jesús Mosterin va voler deixar clar que el fet que els toros siguin una tradició no és un argument vàlid per si mateix per defensar-ne l’existència. De tradicions, va venir a dir, n’hi ha de lloables i d’abominables. Llavors va afegir que l’«ablació del clítoris» en certs països africans o el «maltractament a les dones» també tenien, o havien tingut, un caràcter tradicional i no per això deixen de ser considerades ara com a pràctiques execrables.
El científic Jorge Wagensberg també va defensar la prohibició de les curses de braus a Catalunya,  perquè abolir els espectacles que requereixen sofriment s'emmarca dins del progrés moral. I va afirmar que "no li agrada que li agradin els toros".



S'han de protegir uns animals i els altres no? Si protegim tots els animals, aleshores hem de prohibir totes les festes on aquests tenen un paper destacat? Quins animals s'han de protegir i quins no?  S'ha d'eliminar una tradició cultural històrica? Aquestes eren algunes de les preguntes que es van plantejar.  En aquest sentit el debat presenta un dilema moral sobre el patiment dels animals i els seus drets.
Un dilema és situació problemàtica en la qual s'ha d'optar entre dues opcions que solen ser contradictòries.  
Se sol definir un dilema moral com una narració breu, a manera d'història, en la que es planteja una situació possible en l'àmbit de la realitat però conflictiva a nivell moral, i se sol·licita dels oients o bé una solució raonada del conflicte o una anàlisi de la solució triada pel subjecte protagonista de la història. Per regla general la situació es presenta com una elecció disjuntiva: el subjecte protagonista es troba davant d'una situació decisiva davant de la qual només hi ha dos, i ni més menys que dos, opcions (A) o (B), sent ambdós solucions igualment factibles i defensableS. L'individu es troba, per tant, davant d'una vertadera i inevitable situació conflictiva. Per exemple:  http://moral.wjh.harvard.edu/v2/Spanish/index.html

Els dilemes morals poden ser de diferents classes:

Dilemes morals hipotètics: en ells es plantegen problemes abstractes, generals, que a vegades són de difícil ubicació en la realitat, però que els que els analitzen reconeixen que són sempre possibles en determinades ocasions de la vida real. Se solen obtindre de la literatura, dels mitjans de comunicació o de la pròpia imaginació de qui els elabora. Les situacions i els personatges generalment estan allunyats del món real dels subjectes a què se'ls proposen, però o bé s'assemblen un poc a altres situacions viscudes o conegudes pel subjecte, o bé algun membre del seu entorn social o familiar és susceptible de reflectir-se en la narració. Este tipus de dilemes presenten menys interès per a l'alumne al faltar-los la riquesa i la varietat de la pròpia experiència, però poden afavorir el raonament com a habilitat discursiva.

Dilemes morals reals: Plantegen situacions conflictives trets de la vida diària i dels seus problemes. Es basen en fets reals, pròxims en el temps o en l'espai als subjectes i solen extraure's dels distints mitjans de comunicació, de situacions o successos històrics, de situacions o vivències personals, etc. (problemes de llibertat, sexe, consciència personal...). Aquest tipus de dilemes són més motivadors i faciliten la implicació dels subjectes participants que, d'una manera o d'una altra, veuen reflectides en ells situacions més o menys pròximes.

Caldrà afegir els dilemes taurins?