divendres, 5 de març de 2010

Dilemes taurins

Dimecres, es va iniciar al Parlament de Catalunya el Debat sobre la proposició de llei per prohibir les corregudes de toros (abans en deien curses de braus o "corridas de toros"). Al llarg de la setmana els diferents defensors i detractors han anat exposant els seus arguments. Com a teló de fons la llei de protecció dels animals.

Els defensors:
El músic Salvador Boix va acusar de cínics i hipòcrites els que són contraris a les corrides de toros, però en canvi no ho són dels correbous que se celebren a les Terres de l'Ebre o dels parcs zoològics. 
L'apoderat del torero José Tomàs, va criticar el fet que es plantegés atemptar contra la llibertat d'una part de la ciutadania a qui li agraden els toros. També es va defensar els beneficis econòmics de les corrides i que la plaça de toros és una activitat empresarial.

Els detractors: 
El filòsof Jesús Mosterin va voler deixar clar que el fet que els toros siguin una tradició no és un argument vàlid per si mateix per defensar-ne l’existència. De tradicions, va venir a dir, n’hi ha de lloables i d’abominables. Llavors va afegir que l’«ablació del clítoris» en certs països africans o el «maltractament a les dones» també tenien, o havien tingut, un caràcter tradicional i no per això deixen de ser considerades ara com a pràctiques execrables.
El científic Jorge Wagensberg també va defensar la prohibició de les curses de braus a Catalunya,  perquè abolir els espectacles que requereixen sofriment s'emmarca dins del progrés moral. I va afirmar que "no li agrada que li agradin els toros".



S'han de protegir uns animals i els altres no? Si protegim tots els animals, aleshores hem de prohibir totes les festes on aquests tenen un paper destacat? Quins animals s'han de protegir i quins no?  S'ha d'eliminar una tradició cultural històrica? Aquestes eren algunes de les preguntes que es van plantejar.  En aquest sentit el debat presenta un dilema moral sobre el patiment dels animals i els seus drets.
Un dilema és situació problemàtica en la qual s'ha d'optar entre dues opcions que solen ser contradictòries.  
Se sol definir un dilema moral com una narració breu, a manera d'història, en la que es planteja una situació possible en l'àmbit de la realitat però conflictiva a nivell moral, i se sol·licita dels oients o bé una solució raonada del conflicte o una anàlisi de la solució triada pel subjecte protagonista de la història. Per regla general la situació es presenta com una elecció disjuntiva: el subjecte protagonista es troba davant d'una situació decisiva davant de la qual només hi ha dos, i ni més menys que dos, opcions (A) o (B), sent ambdós solucions igualment factibles i defensableS. L'individu es troba, per tant, davant d'una vertadera i inevitable situació conflictiva. Per exemple:  http://moral.wjh.harvard.edu/v2/Spanish/index.html

Els dilemes morals poden ser de diferents classes:

Dilemes morals hipotètics: en ells es plantegen problemes abstractes, generals, que a vegades són de difícil ubicació en la realitat, però que els que els analitzen reconeixen que són sempre possibles en determinades ocasions de la vida real. Se solen obtindre de la literatura, dels mitjans de comunicació o de la pròpia imaginació de qui els elabora. Les situacions i els personatges generalment estan allunyats del món real dels subjectes a què se'ls proposen, però o bé s'assemblen un poc a altres situacions viscudes o conegudes pel subjecte, o bé algun membre del seu entorn social o familiar és susceptible de reflectir-se en la narració. Este tipus de dilemes presenten menys interès per a l'alumne al faltar-los la riquesa i la varietat de la pròpia experiència, però poden afavorir el raonament com a habilitat discursiva.

Dilemes morals reals: Plantegen situacions conflictives trets de la vida diària i dels seus problemes. Es basen en fets reals, pròxims en el temps o en l'espai als subjectes i solen extraure's dels distints mitjans de comunicació, de situacions o successos històrics, de situacions o vivències personals, etc. (problemes de llibertat, sexe, consciència personal...). Aquest tipus de dilemes són més motivadors i faciliten la implicació dels subjectes participants que, d'una manera o d'una altra, veuen reflectides en ells situacions més o menys pròximes.

Caldrà afegir els dilemes taurins?

1 comentari:

  1. Sorry for my bad english. Thank you so much for your good post. Your post helped me in my college assignment, If you can provide me more details please email me.

    ResponElimina