dimarts, 31 de desembre de 2013

Adéu 2013!

Per fi s’acaba aquest any 2013! La veritat és que ja tenia ganes que s’acabés. Més que res perquè personalment no ha estat un bon any. M’han passat coses que no m’havien passat mai i la majoria no han estat bones. De fet no m’ha passat res de bo a nivell econòmic, ni laboral, ni tampoc sentimental. Però, de les coses dolentes val més no parlar-ne. 

Socialment tampoc ha estat un dels millors anys, perquè han continuat existint les guerres, els atemptats, els problemes socials...

Econòmicament seguim en crisi, o almenys això diuen els experts. Tot i això els que tenen diners segueixen tenint-ne encara més. També és veritat que els més pobres cada vegada són més pobres.

Políticament a Catalunya s’ha obert un procés cap a la independència per dissimular altres problemes més urgents com la precarietat laboral, les retallades de plantilles, la disminució de la paga extra dels funcionaris, l’impagament de les farmàcies... No és que estigui en contra la independència, tot el contrari, qualsevol país ha de ser lliure per decidir qui vol que el mani i com ho vol, però a vegades s’utilitza per amagar una realitat social desigual i no hauria de ser així.

Ecològicament em fa l'efecte que tampoc hem millorat gaire el planeta. Els diversos canvis de temps sobtats confirmen que alguna cosa no estem fent bé.

Psicològicament no sé si hem avançat gaire perquè augmenten de forma exponencial els casos de trastorns d’atenció en els centres escolars i altres deficiències de lectura i escriptura. Alguns donen la culpa a les noves tecnologies, que ja no són tan noves, com Internet. Segons explica Nicholas Carr en el seu llibre ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? Superficiales (Madrid, Taurus, 2011), Internet té avantatges però també inconvenients. Un petit resum aquí.

Filosòficament, buf, aquí sí que anem cada vegada pitjor en el terreny educatiu i no sé si també afegir a nivell social. El senyor Wert amb la LOMCE té la intenció de construir una societat menys filosòfica, on els científics no cal que reflexionin sobre la possibilitat de coneixement i la seva metodologia a partir dels textos de Descartes (també matemàtic) o de D. Hume, J. Locke... Ni tampoc sobre com s'ha de viure i organitzar la societat amb els textos de diversos filòsofs com Plató, Aristòtil, Epicur, J. S. Mill, Marx (per dir alguns noms). I encara menys que es qüestionin la seva pròpia disciplina amb el pensament de filòsofs de la ciència com per exemple K. Popper.

Per sort encara hi ha alguns filòsofs en actiu com Nuccio Ordine disposats a escriure sobre la utilitat de l'inútil:

1 comentari:

  1. salut Anna segurament el pessimisme és una forma per sobreviure a la destrucció massiva ...deixem d'esperar res potser serà millor ...una abraçada

    ResponElimina