dijous, 17 de novembre de 2011

Dia de la filosofia

Mensaje de la Directora General de la UNESCO, Irina Bokova, con motivo del Día Mundial de la Filosofía
17 de noviembre de 2011

La filosofía, el ejercicio del pensamiento crítico y la libertad de expresión son elementos fundamentales en la búsqueda colectiva de respuestas duraderas a los retos de la paz y el desarrollo. En esta idea reposa el Día Mundial de la Filosofía, que la UNESCO viene celebrando desde 2002.

En 2011, la extraordinaria efervescencia de la Primavera Árabe invita a cada uno de nosotros, actores o espectadores de esos acontecimientos, a meditar sobre el sentido de la historia, la justicia social, la igualdad entre los sexos y las libertades fundamentales. Últimamente hemos padecido varias catástrofes de gran magnitud que confieren estremecedora vigencia a la reflexión sobre el lugar del hombre en la naturaleza. Todos esos episodios nos exigen que redoblemos esfuerzos para dar a todos, jóvenes y menos jóvenes, los medios de reflexionar sobre sociedades que se encuentran en plena mutación. 

La filosofía es una fuente inagotable de renovación de los idearios y las sociedades. Este año, el Foro de la Juventud de la UNESCO permitió de nuevo apreciar en toda su magnitud el hambre de pensamiento reflexivo e innovación intelectual que consume a los jóvenes. Para responder a ello, la UNESCO quiere movilizar a la comunidad de las ciencias humanas en su conjunto con el fin de estimular la querencia por la filosofía desde la infancia. Las iniciativas de praxis filosófica con niños son muy prometedoras y traen consigo verdaderas posibilidades de progreso educativo, por lo que merecen que les prestemos gran atención.

El 17 de noviembre, la UNESCO y sus colaboradores en muchos Estados Miembros organizan cientos de coloquios, conferencias y debates. La Red Internacional de Mujeres Filósofas, creada en 2007 bajo los auspicios de la UNESCO, celebrará su tercer congreso en París. Se trata de uno de los principales vehículos de intercambio internacional que permite a las mujeres filósofas intervenir y ejercer su influencia en los debates contemporáneos.

La práctica de la filosofía es una dinámica que beneficia a toda la sociedad. Ayuda a tender puentes entre los pueblos y las culturas y refuerza la exigencia de una educación de calidad para todos. Además, invita a respetar la diversidad cultural, el intercambio de opiniones y el aprovechamiento colectivo de los logros científicos, todo lo cual es condición necesaria para un debate auténtico. El 17 de noviembre, movilicémonos para explotar este formidable potencial transformador que encierra la filosofía.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Per no dir res


El vent està bufant fort, les estrelles s'han apagat, 
pels carrers corre el Sol, i la gent amb els ulls tancats, 
que no sap on va, que no sap on va. 

Camí del lloc més alt ja no tenim on trepitjar, 
paguem el preu més car en nom de la felicitat, 
parlem per no dir res, creiem que som eterns, 
és tot el que hem après des que es va inventar el temps, 
no hem volgut canviar. 

El món hem desbocat, diuen que ara s'està acabant, 
però tot seguirà igual quan el vent se'ns haurà emportat,
si no trobem la clau anirem aguantant, 
quan estarem cansats fugirem però endavant. 

Mai no és tard. 

Ja s'ha acabat el temps de les promeses, 
ja s'ha acabat el temps de les paraules. 

Mai no és tard. 

Parlem per no dir res, creiem que som eterns, 
paguem el preu més car en nom de la felicitat. 
Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules,
ja s'ha acabat el temps de les promeses, 
ja s'ha acabat el temps de les paraules.  

Sopa De Cabra



divendres, 26 d’agost de 2011

L'art de viatjar - Malta

"Un impuls dominant en trobar la bellesa és el desig d'aferrar a ella: posseir-la i donar-li rellevància a les nostres vides. La necessitat de dir «he estat aquí, ho he vist i m'ha importat». Però la bellesa és fugitiva, la trobem sovint en llocs on potser mai tornem, o és el resultat d'una insòlita conjunció de l'època, la llum i les condicions meteorològiques. Com arreglar-doncs per posseir-la, com aferrar-se al tren flotant, als maons amb aspecte de coca dolça o a la vall anglesa? Una opció és la càmera. Fent fotografies podem mitigar l'anhel de possessió suscitat per la bellesa d'un lloc, la nostra ansietat davant la pèrdua d'una preciosa escena pot disminuir cada vegada que premem l'obturador." Alain de Botton: L'art de viatjar

La Valleta - Malta
Entrada al port de La Valleta - Malta


Mdina - Malta


La Valleta - Malta 
 

Preguntes filosòfiques a Palma de Mallorca

Hem de reciclar més?


S'ha perdut Mickey Mouse?



Ens adonem del pas del temps?


Tot depèn de la perspectiva?

Quan es fa de nit sempre hi ha alguna llum que ens guia?

Filosofia de creuer

La calor i xafogor intensa d’aquests darrers dies m’ha tornat a bloquejar. Retorno de nou amb algunes mini-impressions filosòfiques del viatge d’aquest estiu. Quan estava en el mega-vaixell creuant el mar Mediterrani vaig pensar en quina era la filosofia dels creuers. 

En principi tot està tan organitzat amb múltiples activitats que, si les vols seguir totes, no et deixen gaire temps per pensar. L’objectiu de la companyia és entretenir fins arribar al proper port de la travessia i si pot ser escurar les butxaques dels viatgers amb algunes distraccions de pagament com el cinema 4D, simuladors de Formula 1, jocs de casino, botigues dutyfree, muntatges fotogràfics...



Però també pots prescindir de tot plegat i prendre tranquil·lament el sol a coberta, fer exercici al gimnàs o estar al balcó (si en tens) de la cabina personal, ja sigui llegint un llibre, escoltant música o reflexionant amb el mar de fons.

El vaixell és com una petita ciutat on cadascú compleix la seva funció (una mica platònic, però sense les exigències del rei filòsof). El primer grup està format pels mariners que governen el vaixell i el condueixen fins a la seva destinació. El segon grup el formen els animadors i guies que es dediquen a entretenir i informar. El tercer grup són els que netegen, cuiden i protegeixen per a que tot estigui net i segur. El quart grup és el dels comerciants que fan el que poden per vendre els seus productes. Per últim, i el més nombrós, és el grup dels passatgers que van passant l’estona fins arribar a algun port.

La filosofia del creuer és una filosofia senzilla, un xic platònica en l’aspecte organitzatiu per a que tot funcioni correctament, però sempre hi ha cabuda per alguna excepció. A vegades els encarregats de la neteja es dedicaven a entretenir, tot ballant i cantant.  També segueix la filosofia del Carpe Diem, viure el moment i al dia sense preocupacions, tot cercant un terme mitjà sense excessos fins arribar a port.

dimecres, 17 d’agost de 2011

Estiu 2011

Després d'un final de curs estressant vaig haver d'aturar el bloc per acumulació de feina. Ara, després d'uns dies de vacances pel mar, intentaré tornar a l'activitat normal del bloc. 




diumenge, 15 de maig de 2011

IV Concentració filosòfica a Mataró 2011

Aquest dissabte 14 de maig del 2011 va tenir lloc a Mataró la IV Concentració filosòfica per a la defensa de la filosofia a secundària.



Concentració per la Filosofia. Mataró 2011. Vídeo breu from Save the Philo!! and more on Vimeo.

dissabte, 23 d’abril de 2011

dissabte, 2 d’abril de 2011

Recordant

Mentre la terra segueix girant una mica més aixafada del normal per terratrèmols i tsunamis. Mentre algun oceà es va contaminant de radiació. Mentre alguns països segueixen lluitant per la seva llibertat sense saber si el que aconseguiran serà precisament el que volen. Mentre passen moltes coses al meu voltant, no puc deixar de Recordar Aquells divendres...  

divendres, 18 de febrer de 2011

Presentació llibre sobre la dignitat

Dimecres 23 de febrer del 2011 a 2/4 de 8, a l'Ateneu Barcelonès (c/Canuda, 6)  Margarita Boladeras, catedràtica d'ètica de la Universitat de Barcelona, presentarà un llibre col·lectiu del grup d'investigació bioètica "Dignidad humana, los estadios de la vida y el respeto a la diferencia"  

El títol del llibre és: '¿Qué dignidad? Filosofía, derecho y práctica sanitaria' publicat per l'Editorial Proteus, (2010). En el llibre es tracta el tema de la dignitat humana des de diferents vessants: ètic, jurídic, pràctica sanitària i filosòfic. Es poden trobar reflexions de juristes, filòsofs i professionals de la salut que ofereixen la seva pròpia perspectiva sobre com entendre i afrontar la dignitat en diverses situacions. 
 
Avui en dia es parla molt de dignitat però sovint no se sap quin és el vertader significat d'aquesta paraula, ni tampoc quines són  les seves relacions amb altres conceptes com els d'autonomia en les pròpies decisions i el respecte per la vida humana. En el llibre a través de  diferents articles s'intenta donar resposta a algunes qüestions bàsiques i complexes com: és inútil la idea de dignitat? Es pot atribuir dignitat a un embrió humà? Tindran dignitat els humans del futur modificats genèticament? Quina relació existeix entre dignitat i autonomia? Sobre quina base legal es pot defensar la dignitat humana? Com s'han de tractar als pacients en casos conflictius? 

Us convido a llegir el llibre si voleu saber quina és la resposta a aquestes preguntes i a moltes altres en referència a la dignitat humana.

Kant (filòsof alemany, 1724-1804) va definir la dignitat de la següent manera:

En l’àmbit de les finalitats tot té o un preu o una dignitat. En el lloc d’allò que té preu es pot posar una altra cosa com a equivalent; en canvi, allò que es troba per sobre de tot preu i, per tant, no admet res equivalent, té una dignitat. Allò que es refereix a les inclinacions universals i necessitats humanes té un preu de mercat; allò que, també sense pressuposar necessitats, és conforme a cert gust, és a dir, a una complaença en el pur joc, sense cap finalitat, de les nostres facultats anímiques, té un preu afectiu; però allò que constitueix la condició única sota la qual quelcom pot ser fi en si mateix no té merament un valor relatiu, o sigui, un preu, sinó un valor interior, això és, dignitat. (I. Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums

dissabte, 22 de gener de 2011

Masoquismes de la vida quotidiana

En aquesta vida hi ha diferents tipus de masoquisme i de gent masoquista. Però què vol dir ser masoquista? És masoquista qui repeteix una actitud que li provoca dolor? És masoquista qui fuma encara que sap que és dolent per la salut? És masoquista qui segueix quedant amb un amic encara que sap que no és amic seu o que només ho aparenta per un cert interès desconegut?  És masoquista la dona que aguanta els maltractaments del marit? És masoquista qui estima a qui no l'estima?

Si cerquem el mot a la viquipèdia en català aquesta ens remet immediatament al terme "sadomasoquista", és potser que qui és masoquista també és sàdic? O bé que quan hi ha un masoquista també hi trobem algú que és sàdic i que és el causant del dolor de l'altre?

En una altra enciclopèdia en línia també relacionen el masoquisme i el sadisme. En l'entrada sadomasoquisme expliquen l'origen del concepte: "El terme deriva del Marquès de Sade, escriptor de nacionalitat francesa, i de Leopold von Sacher-Masoch, escriptor de nacionalitat austríaca especialitzat en el tema." I afegeixen:
"El sadisme és l'obtenció de plaure en realitzar actes de crueltat o domini. Aquest gaudi pot ser de naturalesa sexual i consensuada, en aquest cas es considera una de les parafilies que s'engloben sota l'acrònim BDSM. En cas contrari, pot ser indicatiu de trastorn mental o el resultat d'emocions humanes com l'odi , la venjança i fins i tot certes concepcions de la justícia. Estem, doncs, davant una polisèmia amb matisos de significat netament diferenciats. El seu antònim i complement potencial és el masoquisme. El masoquisme és l'obtenció de plaer en ser víctima d'actes de crueltat o domini. Aquest gaudi també pot ser sexual o no sexual. La característica fonamental del masoquisme que ho distingeix d'altres tipus de submissió és l'algolagnia, això és, la satisfacció obtinguda sofrint dolor físic en diferents graus."

Potser, cal distingir els conceptes. Segons el DIEC, s'ha de dir masoquista a qui a qui el propi sofriment i humiliació provoquen plaer, especialment plaer sexual. En l'Enciclopèdia catalana masoquisme és una modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l'excitació eròtica i sexual, que sovint arriba a l'orgasme ... 

Cercant més definicions llegeixo en un bloc que masoquisme és un comportament consumista que consisteix en anar a l’Ikea un dissabte per la tarda a un quart de vuit de la nit quan a Barcelona està plovent. És un acte suïcida, en poques paraules. La veritat és que no ho he provat. 

En una web d'un centre de psicologia llegeixo que "el sadisme i el masoquisme són presentades com dues parafílies diferents però sovint solen aparèixer juntes, llavors parlem de sadomasoquisme. És calcula que un 30% dels masoquistes tenen fantasies sàdiques. En ambdues situacions el fonamental és l’associació del dolor i la humiliació amb l’estimulació i/o satisfacció sexual. En el cas del masoquisme és rebre aquest dolor i humiliació, en el cas del sadisme és infligir (donar) aquesta conducta en l’altra." 


El terme masoquisme, doncs, es pot utilitzar en un sentit més psicològic però també en la vida quotidiana per referir-se a certes actituds que gaudeixen del dolor o que el pateixen per part dels altres. Com per exemple per alguns ho pot ser veure segons quins programes de televisió o la televisió mateixa. O per altres anar a córrer pel matí o llevar-se molt aviat. O fins i tot, pot arribar a ser masoquista demanar insistentment alguna cosa que saps que no podràs aconseguir, com per exemple la independència del teu país o tenir més hores de l'assignatura de filosofia a batxillerat.  

A part de tot això també s'ha de tenir en compte que el masoquisme pot ser conscient o inconscient. No sabria dir quin dels dos és pitjor. El primer se n'adona i segueix patint perquè li agrada, en canvi el segon no en té coneixement i pateix sense agradar-li ni saber-ne la causa. El primer és malaltís, el segon és ignorant.