divendres, 23 d’abril de 2010

Llibres, música i roses

Avui per Sant Jordi a mig matí llibres:



Al migdia música:




Per la tarda roses:


Per la nit:

dilluns, 12 d’abril de 2010

Utopies

El significat original d’Utopia és no-lloc, però pot tenir altres significats com van explicar J.M. Terricabras i  J.M. del Pozo (traductor de l'obra) l’altre dia en la presentació de la nova edició (editorial accent)  i traducció del llibre Utopia de Thomas More. La Utopia pot ser una mostra d’altres formes de vida, un model a seguir, pot dibuixar un canvi (a l’Illa d’Utopia s’ha produït un procés gradual de transformació), pot esdevenir una incomoditat o una crítica política. No s’ha d’entendre la Utopia de More, segons va comentar J.M. del Pozo, com a contrari al que és real, sinó com un joc d’abordatge de la realitat per camins no habituals. En el govern d’Utopia el filòsof és el diplomàtic que encara la realitat de forma obliqua. És així com la Utopia ens presenta una manera d’apropar-nos a la realitat per diferents camins. Té una funció alliberadora perquè permet mantenir obert el camp d’allò que és possible. En certa manera la majoria d’aquestes idees es podrien aplicar a les Utopies en general.

La Utopia de Thomas More és una obra de filosofia i pensament que ha tingut una gran influència social des que es va publicar, perquè ha provocat reflexió i debat. Precisament aquestes són les característiques de la filosofia, segons Terricabras, que va definir la filosofia com un conjunt d’idees que provoquen reflexió i debat. La filosofia és útil, en el sentit que té una funció activa que no vol dir aplicable, perquè ha d’ajudar per a la vida en col•lectivitat. Mentre sentia aquestes paraules vaig pensar com és possible que sovint s’intenti menysprear la filosofia en la societat.

Serà veritat el que diu Thomas More al final del primer llibre d’Utopia?

“Tot i que , si he de dir la veritat, jo tampoc no estic gens segur si l’haig d’acabar publicant. Perquè són tan variats els gustos dels mortals, tan aturats els talents d’alguns, tan ingrats els esperits, tan absurds els parers, que sembla que als qui alegrement i esbojarradament es donen a la bona vida les coses els van prou més bé que a aquells que es consumeixen en la preocupació de treure a la llum quelcom que pugui ser de profit o de plaer per a aquells que, a més, ho rebran amb desdeny i ingratitud. La majoria són ignorants i molts, a més menyspreen el saber. El bàrbar rebutja com a espès tot allò que no és totalment bàrbar. El mig saberut menysprea com si fos una trivialitat tot allò que no vingui carregat de mots arcaics. A alguns només els plau allò que és vell, a la majoria només allò que és seu...  ”