divendres, 16 de maig de 2008

Astènia primaveral

Durant la primavera succeeix un fenomen prou conegut, però no per això menys curiós, em refereixo a l’anomenada popularment astènia primaveral. Precisament en l’època de floració més gran, quan la natura es desperta del fred somni hivernal, en alguns humans es produeix una sensació de fatiga i manca de vitalitat generalitzada. Els experts en desconeixen les causes. Alguns diuen que podria ser una manifestació normal del procés d’adaptació del cos a les noves condicions de lluminositat. Altres ho relacionen amb les al·lèrgies primaverals, als canvis climàtics o al pas d’una estació a una altra. En cap cas es considera una malaltia, sinó només un trastorn físic passatger, sempre i quan no es perllongui durant mesos. Aleshores cal un tractament farmacològic adient.

No sé si és astènia primaveral o fatiga de final de curs el que està afectant aquest blog. Tot un curs anant i venint cada dia de Girona a Olot i d'Olot a Girona, cansa a qualsevol. La carretera esgota i esmorteeix les idees, quan no les atura completament.

També provoca un cert esgotament comprovar l’anorèxia filosòfica que està afectant al Departament d’Educació i que conduirà inexorablement a la reducció de les hores de filosofia a batxillerat. Malgrat els esforços, qualsevol resistència sembla ser que serà inútil (frase que utilitzaven els Borgs quan volien assimilar a un humà- veure Star Trek).

Com ja va anunciar Jean Baudrillard (1929 – 2007): vivim en una cultura de l'anorèxia, on el pensament profund és tractat com l'obesitat que cal eliminar. Els mitjans de comunicació són els culpables d'aquesta cultura, perquè han convertit el món en un simulacre, i vivim en la superfície del que no existeix.

Si fa unes setmanes es manifestaven a Madrid i a Catalunya ens concentràvem al voltant de l’estàtua del Desconsol situada enfront del parlament en una font sense aigua.


Ara els alumnes de la Universitat de València han muntat un campament de protesta: el campament Diògenes.



diumenge, 4 de maig de 2008

Filosofia i Literatura

La Filosofia i la Literatura tenen més punts en comú del que hom podria pensar. A simple cop d’ull és prou evident que ambdues fan ús del llenguatge: la Filosofia l’analitza rigorosament, però també l’utilitza per expressar les seves reflexions;i la Literatura l’embelleix per explicar històries, pensaments o manifestar sentiments.

Amb tot, aquest no és l’únic punt d’unió. Sovint en la Literatura s’hi pot copsar un rerefons filosòfic. Nombrosos literats recorren a reflexions filosòfiques i citen idees de grans pensadors. Al seu torn, alguns dels grans filòsofs també han estat bons literats, en el sentit que han expressat els seus pensaments metafòricament. Les frontisses entre la Filosofia i la Literatura són molt estretes.

" ... - Es grecs - em replicà - arribaren a demostrar que sa neu és negra. Els sofistes grecs, evidentment. També Zenó demostrà que no existeix el moviment..." Llorenç VILLALONGA: Bearn o la sala de les nines. Ed. 62

"... Porque vivir es encontrar en el infierno de cada instante la huella del paraíso perdido y padecer, desde el paraíso, el infierno de la temporalidad instantánea." Maria ZAMBRANO: Algunos lugares de la pintura, p.71-72

Ara bé, també es podrien establir algunes diferències: la Literatura representa l’art de l’escriptura, és una activitat que es proposa més un fi estètic que no pas didàctic (segons el DIEC 2); en canvi, la Filosofia, d’antuvi no té una finalitat estètica, sinó més propedèutica i didàctica. Malgrat tot, hi ha més punts d’unió que de dispersió.

Per si voleu descobrir més semblances o diferències entre la Literatura i la Filosofia us recomano a llegir La Catosfera Literària (La notícia a Vilaweb)on es recullen alguns escrits de blogs literaris i filosòfics. També hi trobareu algun escrit d'aquest blog.