dimecres, 30 de setembre de 2009

Hi ha algú més?


La curiositat dels éssers humans ens porta sempre a fer-nos preguntes de tot tipus. En el camp de l’astronomia una de les qüestions que més s’estan investigant actualment tracta sobre la possibilitat de trobar planetes habitables més enllà del nostre sistema solar. Aquest era el tema de la conferència del Dr. Ignasi Ribas astrònom i investigador del CSIC-IEEC on es va presentar les diverses investigacions realitzades fins l’actualitat i va plantejar alguns interrogants sobre la vida i l’existència d’altres civilitzacions intel·ligents en la nostra galàxia.

Per començar va exposar algunes dades: avui en dia es coneixen 374 exoplanetes i 41 sistemes planetaris múltiples. La dificultat per trobar planetes s’explica perquè aquests brillen menys que una estrella. Per aquesta raó s’utilitzen diferents mètodes per localitzar-los. Els mètodes indirectes poden ser a partir de la velocitat radial (mesura el desplaçament d’espectre d’una estrella); dels trànsits del planeta davant l’estrella (amb aquest sistema es va descobrir la primera superterra -5 vegades més gran que la nostra terra- anomenada CoRot-7b; altres mètodes indirectes són l’astrometria, l’efecte de temps llum o les microlents gravitacionals. Els mètodes directes consisteixen en obtenir una imatge més directa però hi ha un problema en el contrast que dificulta la localització. 

A través dels mètodes indirectes s’han trobat planetes molt propers a la seva estrella, s’han descobert diverses superterres i s’ha comprovat que el nostre sistema solar no sembla molt comú. S’ha pogut observar que 1 de cada 3 estrelles no té planetes al seu voltant i que el més proper és a 10 anys llum.

Totes aquestes investigacions sobre planetes habitables estan conduint a una nova era: la de la Exoplanetologia. Però el més important és trobar zones habitables. Per això també cal la col·laboració de l’Astrobiologia que té com objectiu l’estudi de l’origen, distribució i evolució de vida en l’univers. Segons James Lovelock, pare de l’Astrobiologia: “la història d’un planeta no pot ésser separada de l’evolució dels organismes que viuen en aquell planeta”.

Tot plegat condueix a una pregunta fonamental: què és la vida? Segons la NASA la vida és un sistema químic autosuficient capaç de replicar-se i de dur a terme una evolució darwiniana. Si seguim aquesta definició aleshores una Mula no és un ésser viu? La reflexió de l’Ignasi Ribas va ser la següent: estem buscant vida, però no sabem definir què és la vida. Tampoc és fàcil detectar la vida. Carl Sagan fa temps es va preguntar si seríem capaços de trobar vida a la terra. El 1990 la Sonda Galileu va poder detectar vida a la terra per l’atmosfera fora d’equilibri que marca l’existència de la combinació de gasos com són el metà i l’oxigen (biomarcadors).

Frank Drake (promotor del projecte SETI) als anys 60 va presentar una equació que permetia fer un càlcul probabilístic de quantes civilitzacions extraterrestres podrien existir en la nostra galàxia. El resultat de l’equació era d’unes 10.000. Aquesta equació ha estat molt criticada perquè es desconeixen molts paràmetres. La pregunta més inquietant, però, és la que va fer Enrico Fermi: Per què no han vingut encara? On són els aliens?

El nostre sol va néixer quan la Galàxia ja tenia 7mil milions d’anys d’existència. Això implica que pot haver-hi altres sistemes molt més antics. Aquesta és la paradoxa de Fermi: la contradicció entre l’alta probabilitat d’existència d’altres possibles civilitzacions intel·ligents i l’absència d’evidència d’aquestes civilitzacions. Com s’explica? És que potser som els únics? No els interessa explorar? Tenen dificultats per viatjar per l’espai? S’han autodestruït? Ja arribaran? ja són aquí? o potser ja van venir?


 

dijous, 17 de setembre de 2009

dijous, 10 de setembre de 2009

Ser independent

Avui, vigília de la diada nacional de Catalunya en moltes poblacions catalanes s’encendran torxes per reclamar la independència de Catalunya. Demà es faran diversos actes i manifestacions independentistes. Cada vegada som més els que volem la independència respecte a un Estat aliè i que no és el nostre. A Arenys de Munt han convocat una Consulta per la independència el dia 13 de setembre per començar a decidir. Alguns diuen que aquesta consulta (que es considerada inconstitucional) provocarà la justificació de la manifestació de la Falange (sembla ser que no és inconstitucional!). Llegir més a:  http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3629777

Estar clar que ser independent no és fàcil, però no impossible. Segons alguns científics, com per exemple Lynn Margulis i Dorion Sagan, la dependència és molt important per la vida. Un ésser independent no pot sobreviure. Bernatsky fou el primer en afirmar que la independència només és una idea política, però no científica. El món podria existir independentment de nosaltres però nosaltres depenem d’ell per existir.

Segurament no seríem el que som sense haver depès dels altres. Tanmateix això no implica que sempre hàgim de dependre dels altres i que no puguem actuar ni pensar sense els altres. Hi ha vegades en què la independència també ens pot ajudar a sobreviure, sobretot quan els altres volen imposar una manera de fer i de pensar que considerem incorrecta, que atempta contra els nostres drets. Els il·lustrats del segle XVIII ho sabien molt bé. Cal pensar per un mateix sense deixar-se dirigir per l’autoritat d’un altre, és el que proposava el filòsof  I. Kant en el seu conegut opuscle “Què és la Il·lustració”. Molt sovint es demana l’emancipació i independència dels joves respecte als seus pares, que pensin per ells mateixos. En canvi quan un país vol emancipar-se d’un altre es posen totes les traves possibles per a que no ho pugui fer. Realment avui en dia encara existeixen Estats molt poc il·lustrats!    

Ser independent és ser lliure, és no dependre d’un altre, és no està controlat per un altre, és no estar subordinat a ningú. A l’estadística de probabilitats existeix el que s’anomena la independència estocàstica quan  la relació entre dos esdeveniments A i B d'un espai de probabilitat en la qual es compleix que la possibilitat que es donin A i B alhora és igual al producte de les probabilitats que es donin A i B independentment, és a dir, P(A ∩B) = P(A) • P(B). Quan això es compleix, els esdeveniments A i B són anomenats independents.  A la lògica matemàtica, una frase σ es diu un fet independent de la primera-T si la teoria T si no prova ni refuta σ, és a dir, és impossible provar σ de T, i també és impossible de provar de T que és σ falsa.

"LLIBERTAT, O INDEPENDÈNCIA, significa (pròpiament parlant) la falta d'oposició (per oposició vull dir impediments externs al moviment); i pot aplicar-se a criatures irracionals i inanimades no menys que a les racionals. [...] I d'acord amb aquest sentit adequat i generalment reconegut de la paraula, un home lliure és qui en les coses que per la seva força o enginy pot fer no es veu molestat en realitzar la seva voluntat. [...] Finalment, per l'ús de la paraula lliure albir no pot inferir-se cap llibertat de la voluntat, del desig o de la inclinació, sinó la llibertat de l'home, que consisteix en no trobar impediment algun a l'hora de dur a terme el que té la voluntat, el desig o la inclinació de fer." Th. Hobbes, Leviatán, II, 21 (Editora Nacional, Madrid 1979, p. 299-300).