divendres, 18 de juliol de 2008

Filosofia de l'estratègia

Fa anys vaig veure una pel·lícula (La estrategia del caracol) on els habitants d'un edifici, que havia de ser enderrocat, traslladaven tota la vivenda a un altre lloc. Tota una estratègia que els permetia defensar la seva dignitat.

L'estratègia és l'art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat. Es pot aplicar a les operacions militars i a la coordinació de les forces polítiques, econòmiques i diplomàtiques per a aconseguir els objectius d’un estat, d’un grup o d’un partit. A més a més, hi ha jocs d'estratègia on el que compta és l'habilitat per solucionar un problema o guanyar al contrari. Fins i tot, en els instituts d'educació hi ha plans estratègics orientats a aconseguir certes finalitats.

També en la vida cal seguir una estratègia per aconseguir el que vols. Diuen que sense estratègia no vas gaire lluny. Però en el meu cas és tot el contrari, precisament per no seguir cap estratègia probablement hauré d'anar lluny, en canvi altres que si han seguit una estratègia es quedaran ben a prop d'on viuen. Sense estratègia no he obtingut la comissió de serveis, ergo hauré d'anar i tornar un altre any de Girona a les terres volcàniques olotines. Si en el meu centre de destinació definitiva haguéssim tingut un pla estratègic, aleshores hagués tingut més possibilitats, però no és així.

Navegant pel Google he trobat una pàgina on es presenta la filosofia de l'estratègia. Algunes idees potser les hauré de tenir en compte per una altra vegada:
  • "Només una ment preparada pot veure el que altres no veuen, i en això està la diferència";
  • "Qui no determina el seu futur, el deixarà en mans d'altri";
  • "Molts miren, però pocs veuen";
  • "En l'estratègia està la base de l'èxit".
Mentrestant hauré d'esperar que algun volcà garrotxí desperti i entri en erupció a semblança del Kilauea:


diumenge, 13 de juliol de 2008

dijous, 10 de juliol de 2008

Lectures d'estiu

A l’estiu és un bon moment per llegir, com ho pot ser qualsevol altre. Però hi ha lectures que s’avenen més quan s’està estirada a la sorra de la platja amb la remor de les onades. Aquests dies de platja els he dedicat a llegir dos llibres, un és el de Plató i un ornitorinc entren en un bar... de Daniel Klein i Thomas Cathcart, que té per subtítol: entendre la filosofia amb acudits. La majoria dels acudits són una mica, per no dir molt, vells i coneguts, però utilitzar-los per il·lustrar teories filosòfiques és prou encertat. El llibre està farcit d’acudits i es fa difícil triar-ne algun. Per escriure alguns exemples, el que fa referència al racionalisme i critica l’optimisme Leibnizià:

L’optimista diu: - El got està mig ple.

El pessimista diu: - El got està mig buit.

El racionalista diu: - Aquest got és el doble de gran del que és necessari.

O sobre la relativitat del temps:

Dues tortugues van atracar un cargol. Quan la policia va preguntar al cargol què havia passat, va dir: - No ho sé, ha estat tot tan ràpid...

O sobre el mètode científic:

Un científic i la seva dona van en cotxe pel camp. La dona diu:

- Oh, mira! Aquestes ovelles les han esquilat.

– Per aquest costat, sí - diu el científic.


Un altre llibre molt recomanable i que es llegeix en un no-res, és Tretze Tristos Tràngols de l’Albert Sánchez Piñol. Després d’haver-me entusiasmat amb La pell freda i haver gaudit de les aventures de Pandora al Congo, el seu nou llibre de faules és per no perdre-se’l. Cadascuna d’elles és una metàfora de la vida, de la mala sort, de la desgràcia, dels mals tràngols, d’allò que no hauria de passar però és possible que passi. Tanmateix tot plegat està amanit d’un cert to humorístic, que no deixa de fer riure. És curiós descobrir que es pot ser un home de la lluna, que les zebres tenen un codi de conducta en situacions de perill, que la sort pot ser una dissort, que la selva té les seves lleis, que un corb utilitza la lògica, que és millor no comprar xurros en diumenge i que un armari pot amagar molts secrets durant anys fins que un bon dia surten a la llum del dia. Tot i més en aquest llibre lleuger, fàcil de llegir entre onada i onada, però al mateix temps dens i filosòfic (si se’m permet l’expressió).

dimecres, 9 de juliol de 2008

Móns virtuals

El primer dels móns virtuals, no sé si el millor dels possibles, va ser Second Life, que segons diuen alguns dels seus detractors, passa per hores baixes. Malgrat hi ha molts avatars (personatges virtuals), no hi ha gaire afluència de públic en els diferents móns creats. Hi he entrat alguna vegada i no hi he trobat gairebé ningú. També és possible que no vagi als llocs més poblats. Second Life és immens i cal saber anar al lloc adient.

Avui he llegit la notícia del nou món virtual creat pel gegant (també anomenat sant) Google: Lively. És un món semblant al Second Life, però una mica més limitat. No s’hi pot volar i l’espai es redueix a una casa o en algun cas, com he vist, a una illa pròpia. L’avantatge és que permet crear el teu propi món separat dels altres i decorar-lo a la teva manera. Tot i això si el vols personalitzar has de comprar els accessoris. Es tracta d’un món ben particular on poder trobar-te de forma virtual amb els teus amics. Per entrar-hi només es requereix tenir un compte de google. Aquest nou món, més senzill, pot esdevenir una bona eina de comunicació en general i més especialment per als educadors. A partir d’ara es poden fer trobades amb els alumnes. Però ja veurem quin èxit tindrà i si arribarà a substituir el Messenger. De moment he fet una petita prova.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Diumenge nit

A les escales de la catedral de Girona hem pogut escoltar els sons celtes d'Altan:

dissabte, 5 de juliol de 2008

Som ecològics?

El dijous 3 de juliol va ser el Dia Català Sense Bosses de Plàstic. Només un dia, perquè el divendres vaig anar al supermercat i seguien donant les mateixes bosses de plàstic de sempre. Aquest fet pot servir de metàfora per altres aspectes de la vida quotidiana. Volem una societat més ecològica i hauríem de començar per ser més ecològics tots plegats. Clar que això sempre implica un risc. Ser ecològic no és fàcil si no es tenen els mitjans adients. Un altre exemple podria ser el del reciclatge. Des de fa uns dies, en el meu barri han desaparegut els contenidors de residus orgànics. 

El mateix dijous, en un intent de ser ecològica i no voler anar en cotxe a Barcelona, vaig triar el tren. Era un dia sense gaire sol i amb previsions de pluges. Si a tot això afegim que hi ha gent de vacances, la combinació pot ser explosiva. El tren anava ple de gom a gom. Quan va arribar a Girona tots els seients estaven plens i els que anàvem pujant ens situàvem com podíem al passadís o a prop de les portes. A mesura que anaven passant les estacions i pujava més i més gent, sense que ningú de dins es mogués, alguns vam optar per seure al terra dels vagons. Ens esperava més d’una hora de viatge en aquelles condicions. Per sort el tren era dels ràpids, un Catalunya Exprés. El revisor no va passar, de fet no sé per on hagués passat. Si hagués estat divendres (vaga de taquillers) ens haguéssim estalviat de pagar el trajecte i si hagués estat aquest dissabte no ho vull ni pensar (fan obres a la línia). Certament ser ecològic avui en dia és tota una aventura.
El més curiós era l’objectiu del viatge a Barcelona, intentar reciclar-me una mica. Es diu que els professors tenim moltes vacances, però el que no es diu és que el més de juliol està dedicat al reciclatge. Malauradament a Girona des de fa uns anys no s’organitzen cursos de reciclatge en l’àmbit de filosofia. Només es fan cursos a Barcelona, aleshores si ens volem reciclar hem de viatjar a altres terres. Finalment he decidit autoreciclar-me tot el que pugui a prop del mar. 

“L’evolució d’una ètica de la terra és un procés tant intel·lectual com emocional. La conservació està afermada sobre bones intencions que han provat ser inútils, o fins i tot perilloses, perquè estan desproveïdes de la comprensió crítica de la terra o del seu ús econòmic. Crec que és un axioma que, en la mesura que avança la frontera de l’ètica i passa de l’individua a la comunitat, el seu contingut intel·lectual augmenta.
El mecanisme d’operació és el mateix per a tota ètica: aprovació social per a les accions correctes; desaprovació social per a les accions incorrectes.
En termes generals, el nostre problema actual és d’actituds i eines. Estem remodelant l’alamara amb una pala mecànica i estem orgullosos dels nostres èxits. Difícilment no renunciarem a la pala, que, al cap i a la fi, té molts punts bons, però necessitem criteris més amables i més objectius per utilitzar-la amb èxit.”
Aldo Leopold: L’ètica de la terra. Publicat postumament el 1949.