diumenge, 28 de desembre de 2014

Un any amb molta filosofia

Ara que s'acaba el 2014, puc dir que aquest any ha servit per fer moltes reflexions i preguntes. Així és la filosofia, fer-se preguntes per intentar trobar una resposta. Quan no hi ha respostes potser el millor és no dir res.

"Hi ha una altra classe d’escepticisme, consegüent a la ciència i a la investigació, quan hom suposa que els homes han descobert o la condició enterament enganyosa de llurs facultats mentals, o llur manca de competència per a assolir alguna resolució clara en aquells interessants temes que habitualment conrea. Fins i tot una certa classe de filòsofs discuteix els nostres propis sentits, i sotmet al mateix dubte les màximes de la vida corrent, i els principis més profunds o les conclusions de la metafísica i la teologia. (…)

Sembla evident que un instint o predisposició naturals porten els homes a confiar en llurs sentits, i que, sense cap raonament o, àdhuc, gairebé abans de l’ús de raó, sempre creiem en un univers extern que no depèn de la nostra percepció, sinó que existiria, baldament nosaltres i tota criatura sensible estiguéssim absents o haguéssim estat exterminats. (…)

Hi ha, evidentment, un escepticisme més mitigat o filosofia acadèmica que pot ésser alhora durador i útil i que, en part, pot ésser resultat d’aquest pirronisme o escepticisme excessiu, quan el seny i la reflexió corregeixen, en alguna mesura, els seus dubtes poc precisos. (…) En general, hi ha un grau de dubte, prudència i modèstia que, en totes les classes d’investigació i decisió, sempre ha d’acompanyar a un bon raonador. (…)

Una altra espècie d’escepticisme mitigat (…) és la limitació de les nostres investigacions als temes més ben adaptats a la poca capacitat de l’enteniment humà. La imaginació de l’home és naturalment sublim, es complau amb tot allò que és remot i extraordinari, i corre, sense control, cap a les parts més distants de l’espai i el temps, per tal d’evitar els objectes que el costum ha convertit en massa coneguts. Un judici correcte observa el mètode contrari, i en evitar les investigacions més allunyades i altes, les confina dins la vida corrent i dins els temes que les baixen a la pràctica i l’experiència diàries, bo i deixant els temes sublims per a ornament de poetes i oradors o per a les arts dels clergues i els polítics. (…)

Si convençuts d’aquests principis donem un cop d’ull a les biblioteques, quins estralls caldrà que fem? Si agafem, per exemple, algun volum de teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos: és que conté algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. És que conté algun raonament empíric sobre els fets i l’existència? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot contenir més que sofisteria i il·lusió.”

HUME, David. Investigació sobre l’enteniment humà, 1758, pàg 189-205.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada