Encara no som immortals

L'anunci fet aquests dies pel govern espanyol sobre la possibilitat d'ajornar la jubilació fins als 67 anys, m'ha recordat un antic post del meu primer bloc que tractava de la immortalitat. En ell explicava que actualment gràcies als avenços tecnocientífics hem aconseguit allargar la vida. Els nostres avantpassats vivien molt menys temps, estaven sotmesos a malalties que avui en dia ja no suposen cap perill. Però, malgrat haver desterrat algunes de les amenaces més importants, no en tenim prou, volem viure més temps. Els recents estudis sobre l’envelliment han descobert que és possible controlar el procés que degenera les nostres cèl·lules. Tot i això, sembla ser que només es pot allargar la vida fins a 150 anys. 

Alguns científics com Ray Kurzweil, Marvin Minsky, Gregory Stock i el biòleg de la Universitat de Cambridge, Aubrey de Grey insisteixen en què, en menys temps del que ens pensem, podrem viure molts més anys i, fins i tot, apropar-nos a la immortalitat. 

Hi ha un grup (no sé si es pot qualificar com a secta) anomenat els “Immortalistes” http://www.imminst.org/ que parteixen de la següent idea: “Si has viscut fins ara, pots seguir vivint encara més.” Creuen en la possibilitat d’esdevenir immortals gràcies a la manipulació genètica, a la crionització i a les noves tecnologies. Es tracta d’una especulació pràctica que es presenta com una hipòtesi d’un futur possible.

També, el que s'anomena avui en dia el pensament posthumanista s'ha afegit a la possibilitat futura d'una vida humana diferent a la que vivim actualment. D'aquí a pocs anys milers de xips controlaran el nostre cos, els nanobots ens alliberaran de malalties i ens convertirem en cyborgs evolucionats que desconeixeran la mortalitat.

Totes aquestes idees no són del tot noves, els antics filòsofs grecs ja van parlar de la immortalitat (pitagòrics, Plató...), però no en un sentit estrictament físic, sinó de l’ànima (element espiritual). Els humans sempre hem buscat viure eternament, tanmateix si ho aconseguim la pregunta que em faig és: quan aconseguim viure eternament, haurem de treballar eternament? Quin serà el límit d'edat per a la jubilació?

Contingències

El terratrèmol de l’illa de Haití ens fa adonar un cop més que som éssers contingents i que en qualsevol moment podem deixar d’existir. I no ho som només nosaltres de contingents, sinó també el món on vivim. 

 

 

Pasem la major part de la nostra existència vivint en la més terrible de les contingències. Com em comentava un company de feina l’altre dia després d'explicar-li que el meu ordinador havia deixat de funcionar: ja se sap, res no dura per sempre i molt menys els ordinadors. Tot allò material i tangible pot deixar d’existir en qualsevol moment.

La contingència es refereix a allò que pot ésser o no ésser, que pot esdevenir-se o no esdevenir-se. La contingència també és anomenada com a facticitat, es refereix a la característica de les coses existents, i que no existeixen necessàriament, i a les que poden arribar a existir, ja que no són impossibles. Per a l'escolàstica medieval, la natura és contingent i igualment l'ésser humà, perquè Déu podria no haver-los creat, mentre que la divinitat per definició és necessària.

En la lògica el sentit de contingència indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica.

Els següents textos de "La nàusea" resumeixen perfectament la consciència sartriana de la contingència, de la gratuïtat de l'existència:

"Érem un munt d'existències incòmodes, embarassades per nosaltres mateixos, no teníem la més mínima raó de ser-hi, ni uns ni altres; cada un dels existents, confús, vagament inquiet, se sentia de més respecte als altres. De més: va ser l'única relació que pot establir entre els arbres, les reixes, els còdols .... I jo -fluix, lànguid, obscè, dirigint, remenant malenconiosos pensaments-, també jo estava de més. Afortunadament no ho sentia, més aviat el comprenia, però estava incòmode perquè em feia por sentir (encara tinc por, por de que em atrapi per la nuca i em llevant com una onada). Somiava vagament a suprimir, per destruir almenys una d'aquestes existències supèrflues. Però la meva mateixa mort hauria estat de més. De més el meu cadàver, la meva sang en aquests còdols, entre aquestes plantes, en el fons d'aquest jardí somrient. I la carn corcada hagués estat de més en la terra que la rebés, i els meus ossos, per fi nets, pelat, polits i nets com dents, encara haguessin estat de més, jo estava de més per a tota l'eternitat."

"L'essencial és la contingència. Vull dir que, per definició, l'existència no és la necessitat. Existir és ser-hi, simplement, els existents apareixen, es deixen trobar, però mai és possible deduir. Crec que hi ha qui han entès això. Només que han intentat superar aquesta contingència inventant un ésser necessari i causa de si. Però cap ésser necessari pot explicar l'existència, la contingència no és una màscara, una aparença que pot esvair, és l'absolut, en conseqüència, la gratuïtat perfecta. Tot és gratuït: aquest jardí, aquesta ciutat, jo mateix." J. Paul Sartre: La nàusea

Gener 2010

Menú fi d'any 2009!

Ara que s'acaba l'any diuen que és el moment de pensar bons propòsits pel nou any. Alguns es proposaran deixar de fumar, o bé ser millors, més perfectes:

En canvi altres es faran preguntes com:  Sucumbiran els filòsofs a la derrota de la filosofia?

"¿Cómo saberlo? Sobrevivir o sucumbir - que por las dos cosas se podría preguntar con idéntica razón- són designios exagerados, excesivos, que difícilmente aceptan, en su dramatismo, ser respondidos desde la sensatez y el sosiego. Confieso no tener muy clara la naturaleza de la derrota, lo que es como aceptar que no termino de saber muy bien ante qué enemigo ha sucumbido la filosofía -si es que tal cosa se ha producido-, y mi perplejidad acaso constituya un indicio de relevante. Porque no hay que descartar la posibilidad de que el campo en el que se ha librado la batalla presuntamente perdida por nuestro discurso no haya sido el de la inteligencia, ni tan siquiera del saber. Quizá la filosofía ha sido derrotada en los despachos y no en las aulas, no mediante argumentos, sino a través de disposiciones ministeriales, y en tal caso la derrota sólo estaría informando de su debilidad, no de su valor." Manuel Cruz (2009): Menú degustación. Península: Barcelona.          

Mentre anem reflexionant, l'any 2009 s'acaba:
 

Bombolles de ciència i filosofia

Fa uns dies a Girona vam poder gaudir de l’estrena d’un nou espectacle: Berishit, on es combinen les bombolles de Pep Bou i les explicacions científiques-filosòfiques de Jorge Wagensberg.  Es tracta d’un viatge per «la història més bella del cosmos», des del seu origen, el Big Bang, fins a l’aparició del primer bacteri o el primer ésser pensant, passant pel principi d’Arquímedes, el moviment, la memòria i altres moments clau del coneixement científic. 75 minuts de màgia, fantasia, humor i coneixement.

En el principi (Berishit) no hi havia res, ni espai, ni temps. Aleshores Pep Bou creà la bombolla i aquesta s’anà expandint i multiplicant en una diversitat gairebé infinita de bombolles. A l’anar evolucionant les bombolles canviaven de formes i colors: unes esdevenien estrelles, unes altres sistemes planetaris que a l’anar-se combinant formaven galàxies. Fins i tot podia havia bombolles hexagonals com a resultat del contacte i pressió de les bombolles més pròximes. 

Entre bombolla i bombolla Jorge Wagensberg explicava les lleis fonamentals de la física acompanyant-les de reflexions filosòfiques. Quan alguna bombolla esclatava o es resistia a formar part de l’espectacle, la resposta immediata era que la ciència avança a partir dels errors. 

Comprendre significa aconseguir la mínima expressió del màxim compartit, relacionar un fragment de realitat amb una de les seves representacions. Intuir és relacionar un fragment de la realitat amb un altre de percebut prèviament. La ciència pot comprendre sense necessitat d'intuir. L'art pot intuir sense necessitat de comprendre.

«Buscar allò diferent és observar; buscar allò comú és comprendre. Trobar detalls diferents és reunir dades, Trobar essències comunes és crear coneixement.» Jorge Wagensberg

Dia mundial de la filosofia

Avui és el Dia mundial de la Filosofia promogut per la UNESCO des de l'any 2002. Se celebra cada any el tercer dijous de novembre per recordar el retorn de la nau sagrada que cada any els atenesos enviaven a l’illa de Delos, per tal de commemorar l’alliberament de la ciutat i que anunciava la imminent mort de Sòcrates.

"FEDÓ: Va passar quelcom sortós per a ell, Equècrates. Casualment, el dia abans del judici es va coronar la popa de la nau que els atenesos envien a Delos.
EQUÈCRATES: Quina nau és aquesta?
FEDÓ: Es tracta de la nau en la qual, segons els atenesos, Teseu va passar a Creta portant les famoses «set parelles», i les va salvar tot salvant-se ell mateix. Aleshores, segons diuen, van fer promesa a Apol·lo que, si se salvaven, cada any enviarien una processó a Delos. Aquesta processó és la que des d’aleshores, per sempre més fi ns avui, continuen enviant cada any en honor del déu. Ara bé, segons el que mana la tradició, una vegada ha començat la processó, la ciutat es troba en temps de purificació i no es pot fer cap execució pública fi ns que la nau no hagi anat a Delos i n’hagi tornat.
A vegades, quan es troben amb vents contraris, això porta bastant de temps. La processó comença en el moment en què el sacerdot d’Apol·lo guarneix amb una corona la popa de la nau. Ara bé, com deia, això va succeir a les vigílies del judici, i gràcies a això Sòcrates va estar molt de temps a la presó entre el seu judici i la mort." Plató: Fedó

Música sostenible

Aquesta tarda-vespre al Palau de Congressos de Girona Ryuichi Sakamoto amb la seva música ens ha intentat transportar a un altre món possible. El recital ha començat recordant les conseqüències del canvi climàtic per a les persones, la terra i els animals. Ryuichi Sakamoto ha estat sempre un artista molt compromès socialment i ha participat en projectes relacionats amb el medi ambient i la pau mundial. Per minimitzar l'impacte ambiental de les seves gires, utilitza materials biodegradables (plats, gots i altres objectes del càtering), reciclatge de residus, fomenta l'ús del transport públic per anar als seus concerts, redueix la quantitat de material promocional, i els embolcalls dels seus CD són de cartró biodegradable. Per compensar l'impacte ambiental de la seva gira comprarà crèdits a l'empresa Recycle One. Aquest any ha rebut el premi Echo Award en la categoria de Músic més innovador atorgat pel Programa Medioambiental de les Nacions Unides.

El concert ha estat impressionant, emocionant, relaxant..., amb espectaculars projeccions i dos pianos -un d'acústic i un de MIDI amb el qual fa duets amb ell mateix-. El penúltim tema, per mi el millor de tots, la banda sonora de Bon Nadal Mr. Lawrence.