Dia mundial de la filosofia

Avui és el Dia mundial de la Filosofia promogut per la UNESCO des de l'any 2002. Se celebra cada any el tercer dijous de novembre per recordar el retorn de la nau sagrada que cada any els atenesos enviaven a l’illa de Delos, per tal de commemorar l’alliberament de la ciutat i que anunciava la imminent mort de Sòcrates.

"FEDÓ: Va passar quelcom sortós per a ell, Equècrates. Casualment, el dia abans del judici es va coronar la popa de la nau que els atenesos envien a Delos.
EQUÈCRATES: Quina nau és aquesta?
FEDÓ: Es tracta de la nau en la qual, segons els atenesos, Teseu va passar a Creta portant les famoses «set parelles», i les va salvar tot salvant-se ell mateix. Aleshores, segons diuen, van fer promesa a Apol·lo que, si se salvaven, cada any enviarien una processó a Delos. Aquesta processó és la que des d’aleshores, per sempre més fi ns avui, continuen enviant cada any en honor del déu. Ara bé, segons el que mana la tradició, una vegada ha començat la processó, la ciutat es troba en temps de purificació i no es pot fer cap execució pública fi ns que la nau no hagi anat a Delos i n’hagi tornat.
A vegades, quan es troben amb vents contraris, això porta bastant de temps. La processó comença en el moment en què el sacerdot d’Apol·lo guarneix amb una corona la popa de la nau. Ara bé, com deia, això va succeir a les vigílies del judici, i gràcies a això Sòcrates va estar molt de temps a la presó entre el seu judici i la mort." Plató: Fedó

Música sostenible

Aquesta tarda-vespre al Palau de Congressos de Girona Ryuichi Sakamoto amb la seva música ens ha intentat transportar a un altre món possible. El recital ha començat recordant les conseqüències del canvi climàtic per a les persones, la terra i els animals. Ryuichi Sakamoto ha estat sempre un artista molt compromès socialment i ha participat en projectes relacionats amb el medi ambient i la pau mundial. Per minimitzar l'impacte ambiental de les seves gires, utilitza materials biodegradables (plats, gots i altres objectes del càtering), reciclatge de residus, fomenta l'ús del transport públic per anar als seus concerts, redueix la quantitat de material promocional, i els embolcalls dels seus CD són de cartró biodegradable. Per compensar l'impacte ambiental de la seva gira comprarà crèdits a l'empresa Recycle One. Aquest any ha rebut el premi Echo Award en la categoria de Músic més innovador atorgat pel Programa Medioambiental de les Nacions Unides.

El concert ha estat impressionant, emocionant, relaxant..., amb espectaculars projeccions i dos pianos -un d'acústic i un de MIDI amb el qual fa duets amb ell mateix-. El penúltim tema, per mi el millor de tots, la banda sonora de Bon Nadal Mr. Lawrence.

Claude Lévi-Strauss

La matinada del diumenge 1 de novembre va morir als 100 anys d'edat l'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss. Va néixer a Brussel·les i és considerat pare de l'antropologia moderna pel seu enfocament estructuralista. Després d'estudiar Dret a París va ser professor de Filosofia a la Universitat de la Sorbonne l'any 1931. El 1935 fou nomenat membre de la missió universitària francesa al Brasil i després professor universitari a Sao Paulo. Fins al 1939 dirigí diverses missions etnogràfiques al Mato Grosso i a l'Amazònia. De tornada a França, fou mobilitzat per l'exèrcit de 1939 a 1940 i, després de l'armistici, se n'anà als Estats Units a fer classes. Allà hi fundà, amb altres professors, l'Escola Lliure d'Alts Estudis de Nova York, de la qual n'esdevingué secretari general.

El 1949 fou nomenat subdirector del Museu de l'Home de París i el 1950 director d'estudis a l'École Pratique des Hautes Étudesen Sciences Sociales. El 1959 va ser elegit al Collège de France per a la càtedra d'antropologia social i el 1973 entrà a l'Académie Française.

Se'l considera el representant més important de l'estructuralisme, nom aplicat a l'anàlisi del sistema cultural en termes de relacions estructurals entre diversos elements. El seu enfocament ha influït no només la ciència social del segle XX, sinó també l'estudi de la filosofia, la religió comparada o la literatura. Interpreta les cultures com a sistemes de comunicació i construeix models basats en la lingüística estructural, la teoria de la informació i la cibernètica per tal d'interpretar-los.

D'entre les seves obres destaquen Structures élémentaires de la parenté (1949), Tristes Tropiques (1955), La pensée sauvage (1962), Les Mythologiques, la seva obra capital (1964-71), Anthropologie structurale II (1973) i Paroles données (1984).

Estètica-ètica de Fires

Com cada any per aquestes dates tenen lloc les Fires i Festes de Girona. I com cada any un nou cartell per anunciar-les. Aquest any el cartell de Fires creat per Pep Admetlla (artista gironí) ha provocat reaccions diverses. Per alguns no és un anunci de festes i el troben desagradable a la vista, en canvi per altres és original i expressa uns valors que tots hauríem de tenir més presents. 

El cartell recull algunes tradicions com el joc tradicional català del bòlit (semblant al besibol però  amb pals de fusta) o el Tarlà de Girona (rei de la festa que tenia com a missió fer tantes bajanades com podia) i també presenta un missatge del savi poeta llatí Horaci: “Carpe diem” (Aprofita el dia o viu moment, no deixis escapar l’oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat ja no existeixi). La cita completa d’Horaci escrita a l’Oda 1,11 diu: “Carpe diem quan minimun credula postero” (“Aprofita el dia, no confiïs a demà”). Tota una filosofia de vida.

La imatge central és la cara d’un ésser humà sense pell. La intenció és la de representar  la idea que en el fons tots som iguals, que hem de deixar de banda les distincions de color o d’altre mena, que tots podem gaudir d’uns dies de festa i xerinola sense tenir en compte d’on procedim o com som externament. De l'estètica passem a l'ètica.  
    

Àgora

Àgora és una pel·lícula d'Alejandro Amenábar sobre Hipàtia d'Alexandria i  l'astronomia, però també és una crítica al fanatisme religiós de tots els temps. Imatges des de l'aire per mostrar els humans com a insectes, uns humans que es creuen superiors a la resta d'animals però es comporten com ells. Una frase, la d'Hipàtia quan l'acusen d'impietat i de no creure en res, aleshores ella respon que només creu en la filosofia. M'han vingut ganes d'aplaudir.

Com era d'esperar, un final tràgic per a una gran pensadora i per a tota una civilització perduda.  En conjunt, m'ha emocionat, tot i que he trobat a faltar més explicació verídica de la història i dels personatges.   

Hi ha algú més?

La curiositat dels éssers humans ens porta sempre a fer-nos preguntes de tot tipus. En el camp de l’astronomia una de les qüestions que més s’estan investigant actualment tracta sobre la possibilitat de trobar planetes habitables més enllà del nostre sistema solar. Aquest era el tema de la conferència del Dr. Ignasi Ribas astrònom i investigador del CSIC-IEEC on es va presentar les diverses investigacions realitzades fins l’actualitat i va plantejar alguns interrogants sobre la vida i l’existència d’altres civilitzacions intel·ligents en la nostra galàxia.

Per començar va exposar algunes dades: avui en dia es coneixen 374 exoplanetes i 41 sistemes planetaris múltiples. La dificultat per trobar planetes s’explica perquè aquests brillen menys que una estrella. Per aquesta raó s’utilitzen diferents mètodes per localitzar-los. Els mètodes indirectes poden ser a partir de la velocitat radial (mesura el desplaçament d’espectre d’una estrella); dels trànsits del planeta davant l’estrella (amb aquest sistema es va descobrir la primera superterra -5 vegades més gran que la nostra terra- anomenada CoRot-7b; altres mètodes indirectes són l’astrometria, l’efecte de temps llum o les microlents gravitacionals. Els mètodes directes consisteixen en obtenir una imatge més directa però hi ha un problema en el contrast que dificulta la localització. 

A través dels mètodes indirectes s’han trobat planetes molt propers a la seva estrella, s’han descobert diverses superterres i s’ha comprovat que el nostre sistema solar no sembla molt comú. S’ha pogut observar que 1 de cada 3 estrelles no té planetes al seu voltant i que el més proper és a 10 anys llum.

Totes aquestes investigacions sobre planetes habitables estan conduint a una nova era: la de la Exoplanetologia. Però el més important és trobar zones habitables. Per això també cal la col·laboració de l’Astrobiologia que té com objectiu l’estudi de l’origen, distribució i evolució de vida en l’univers. Segons James Lovelock, pare de l’Astrobiologia: “la història d’un planeta no pot ésser separada de l’evolució dels organismes que viuen en aquell planeta”.

Tot plegat condueix a una pregunta fonamental: què és la vida? Segons la NASA la vida és un sistema químic autosuficient capaç de replicar-se i de dur a terme una evolució darwiniana. Si seguim aquesta definició aleshores una Mula no és un ésser viu? La reflexió de l’Ignasi Ribas va ser la següent: estem buscant vida, però no sabem definir què és la vida. Tampoc és fàcil detectar la vida. Carl Sagan fa temps es va preguntar si seríem capaços de trobar vida a la terra. El 1990 la Sonda Galileu va poder detectar vida a la terra per l’atmosfera fora d’equilibri que marca l’existència de la combinació de gasos com són el metà i l’oxigen (biomarcadors).

Frank Drake (promotor del projecte SETI) als anys 60 va presentar una equació que permetia fer un càlcul probabilístic de quantes civilitzacions extraterrestres podrien existir en la nostra galàxia. El resultat de l’equació era d’unes 10.000. Aquesta equació ha estat molt criticada perquè es desconeixen molts paràmetres. La pregunta més inquietant, però, és la que va fer Enrico Fermi: Per què no han vingut encara? On són els aliens?

El nostre sol va néixer quan la Galàxia ja tenia 7mil milions d’anys d’existència. Això implica que pot haver-hi altres sistemes molt més antics. Aquesta és la paradoxa de Fermi: la contradicció entre l’alta probabilitat d’existència d’altres possibles civilitzacions intel·ligents i l’absència d’evidència d’aquestes civilitzacions. Com s’explica? És que potser som els únics? No els interessa explorar? Tenen dificultats per viatjar per l’espai? S’han autodestruït? Ja arribaran? ja són aquí? o potser ja van venir?

 

Inici de curs

Antes de que cuente diez from Last Tour International on Vimeo.