Tesi, filosofia i societat

Per aquelles i aquells que encara llegeixen aquest bloc o blog, voldria dir que he estat uns dies sense escriure, perquè fa temps que arrossego un gran bloqueig creatiu i els nervis dels últims dies encara han ajudat més a incrementar-lo. El motiu segurament sigui el fet que havia de presentar la meva tesi doctoral i que tinc un temperament poc tranquil en situacions com aquestes. Finalment va arribar el dia de la presentació davant del magnífic i distingit tribunal i d’aquí uns mesos tots aquells que vulguin suposo que la podran consultar i llegir per la xarxa. Ara només queda emplenar papers burocràtics, una feina a vegades molt complicada, sobretot per aquells i aquelles (com jo mateixa) que sempre tenen dificultats amb la burocràcia.

Respecte a la relació dels conceptes exposats en el títol del post d’avui: tesi, filosofia i societat; aquesta relació, doncs, correspon al títol de la meva tesi doctoral que tracta sobre el lloc de la filosofia en la societat actual, també anomenada societat de la informació i de la comunicació, i per alguns, també, del coneixement. La intenció ha estat la trobar el lloc que li pertoca a la filosofia en una societat cada vegada més complexa, dinàmica i digitalitzada (per posar-hi alguns adjectius, perquè en podríem posar molts més).

A més a més, un altre objectiu, a part de situar la filosofia, ha estat el d’investigar quina ha de ser la funció de la filosofia en la societat de la informació i, segons com, també, del coneixement (tot i que, encara no ho és del tot) i veure si ha sofert alguna modificació en seva recerca i activitat a l’informacionalitzar-se o digitalitzar-se per la xarxa internàutica.

Molt resumidament es pot dir que la filosofia s’ha transmutat, en part gràcies a la feina dels atrevits i agosarats ciberfilòsofs que naveguen per la xarxa creant webs i escrivint en blogs; i en part, gràcies a totes les emergents pràctiques filosòfiques, que han potenciat d’alguna manera una filosofia més pública, més dinàmica, més flexible (perquè permet modificacions), més d’estil basar (contraposat a l’estil catedral), allunyant-la de la torre d’ivori on alguns acadèmics l’havien reclòs i on encara voldrien mantenir-la metafísicament pura per sempre.

“El estilo de desarrollo de Linus Torvalds ("libere rápido y a menudo, delegue todo lo que pueda, sea abierto hasta el punto de la promiscuidad") me cayó de sorpresa. No se trataba de ninguna forma reverente de construir la catedral. Al contrario, la comunidad Linux se asemejaba más a un bullicioso bazar de Babel, colmado de individuos con propósitos y enfoques dispares (fielmente representados por los repositorios de archivos de Linux, que pueden aceptar aportaciones de quien sea), de donde surgiría un sistema estable y coherente únicamente a partir de una serie de artilugios”.
E.S. Raymond. La catedral y el Bazar, Traducción: José Soto Pérez
<http://www.sindominio.net/biblioweb/telematica/catedral.html>