dimarts, 27 de març de 2007

Un món hipermodern

En una pràctica, l’altre dia a classe de filosofia, d’argumentació sobre el progrés els alumnes de tecnologia i ciències (en la seva majoria), defensaven el progrés de la humanitat, en el sentit d’haver millorat en tots els aspectes. Segons ells cada cop vivim més bé i millor, tenim més aparells tècnics i la vida és més fàcil. Per contra els humanístics argumentaven que encara hi ha gent que es mor de fam, malalties sense solució immediata i problemes en les relacions de gènere, malgrat els avenços en la igualtat. Els tecnòlegs i científics seguien, però, sense deixar-se convèncer i argumentant que ara es moria menys gent que abans, que hi havia més medicaments i que teníem més coses. Aleshores els vaig comentar el programa que havien fet l’altre dia al programa Millenium del canal 33 sobre el consumisme i l’entrevista a G. Lipovetsky. Malgrat tot, el debat va quedar obert, sense acceptar cap dels bàndols el punt de vista contrari. Finalment va tocar el timbre.

En aquesta entrevista, que abans comentava, G. Lipovetsky va parlar de la seva particular visió de la societat i el seu futur. Segons G. Lipovetsky estem al principi de la hipermodernitat i tot just ara comencem a veure els canvis. En què consisteix la hipermodernitat? Doncs, més o menys, en que tot el món entrarà en un mateix tipus de desenvolupament. Tot el món estarà en la mateixa ona. El que dominarà serà el consumisme i l’individualisme a nivell planetari.

Per a que sigui possible la hipermodernitat completa, serà necessari un nou tipus de desenvolupament on es suprimeixin les desigualtats (el problema serà decidir quines es suprimeixen i quines s’accepten). A més a més, caldrà gestionar la societat per aconseguir el que ell anomena una felicitat paradoxal (bonheur paradoxal). Al final el resultat serà el d’una nova civilització, una postcivilització consumista. El problema és com es pot desenvolupar aquest model. Segurament no serà possible sense un canvi previ de mentalitats.

El més discutible del pensament de Lipovetsky és la seva contundent afirmació que la situació dels països del tercer món no és només responsabilitat dels països rics, sinó d’ells mateixos per no rebel·lar-se contra el sistema. La meva pregunta és: com poden rebel·lar-se si no tenen els mitjans suficients per poder-ho fer, si la majoria de la població viu en l’analfabetisme i la misèria!

Per Lipovetsky el problema dels països poc desenvolupats és que volen entrar en el sistema i no destruir-lo. El repte de futur és el desenvolupament dels països del tercer món i la destitució dels seus governants. En aquest sentit sí que té raó. Molts dels problemes d’aquests països és l’acumulació de riqueses per part dels seus governants amb la conseqüent pobresa de la resta de la població.

Una de les idees més provocadores del pensament de Lipovetsky és considerar l’hiperconsum com a salvació de la humanitat. Tot i que la majoria de multinacionacionals i corporacions hi estarien totalment d’acord.

El món hipermodern condueix a l’hiperconsum. És aquest el futur que ens espera? És aquest el futur que volem?

La Revolució Industrial i les seves conseqüències han estat un desastre per a la raça humana. Ha augmentat enormement l’expectativa de vida d’aquells de nosaltres que vivim en països «avançats», però ha desestabilitzat la societat, ha fet la vida impossible, ha sotmès als éssers humans a indignitats, ha conduït a estendre el sofriment psicològic (en el tercer món també el sofriment físic) i ha provocat un dany sever en el món natural. El continuat desenvolupament de la tecnologia empitjorarà la situació. Certament sotmetrà als éssers humans a grans indignitats i provocarà grans danys en el món natural, probablement conduirà a un gran col·lapse social i al patiment psicològic, i pot ser que condueixi al patiment físic fins i tot en països «avançats».” Manifiesto Unabomber: Theodore Kaczynski professor de matemàtiques de la Universitat de Berkley que va enviar 17 bombes per correu entre 1975 i 1978 a diferents investigadors, provocant 3 morts i 23 ferits. Va ser condemnat a cadena perpètua. El seu Manifiesto és un dels exemples més actuals de tecnofòbia. Per a més informació sobre el seu judici es pot consultar la següent web a Internet http://www.unabombertrial.com/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada