diumenge, 18 de març de 2007

El laberint del temps

El temps és un dels temes que sempre ha preocupat als humans. I no parlo del temps meteorològic, que també comença a ser preocupant, sinó del temps cronològic, dels minuts i segons que marquen el pas de la nostra existència. És aquest temps el que ens condueix a preguntar-nos alguna vegada en la vida: Què és el temps? És una simple percepció subjectiva? És una il·lusió? Per què passa tan ràpid quan voldríem que passés més lent? Per què a vegades no tenim temps per a res?

Precisament, l’altre dia D. Jou va presentar el seu llibre El laberint del temps, la simfonia de la matèria en una conferència al CCM de Girona. En una sala plena de públic ens va parlar de les diferents concepcions del temps i de la matèria. De la matèria en va parlar poc i molt ràpid. Per tant, només faré un petit resum del que va dir sobre el temps.

D. Jou va començar assenyalant els diferents sentits del temps: el temps com a roda o com a punt; del temps humà i de la natura; del temps sagrat i del temps profà; de les negacions i superacions del temps. Tot seguit va explicar com la ciència i la tecnologia actual tenen una gran importància en la percepció actual del temps: allargament de l’esperança de vida; increment de la velocitat del transport; acceleració de la tecnologia i del ritme de vida; per la rapidesa de les informacions i la globalització; primacia de la immediatesa del desig sobre l’espera (temps de la publicitat, de la targeta de crèdit), que produeix una desvalorització de les coses.; trencament de ritmes naturals (vida urbana); més precisió en la mesura del temps; dinamisme de d’univers, de la matèria i la vida; capacitat per retrocedir en el temps gràcies a la fotografia, cinema, ordinador...

També va explicar que hi ha diversitats de perspectives del temps segons la ciència. Per la mecànica clàssica caracteritzada per una visió mecanicista de l’Univers, el temps era reversible. Per la teoria del caos determinista el temps és impredictible. En la mecànica quàntica predomina l’indeterminisme. En la mecànica relativista el temps és relatiu i per la termodinàmica irreversible.

Respecte al temps en la cosmologia s’investiga l’origen del temps per establir l’edat de l’Univers. Tot i això, l’instant inicial segueix essent inaccessible. També s’intenta respondre a algunes preguntes relatives a la fi del temps: És l’Univers finit o infinit?

En la vida el temps esdevé regulador dels ritmes biològics, creador en el sentit evolutiu i destructor en tant que condueix a l’envelliment i la mort. Tenim rellotges temporals interns. Les nostres cèl·lules no es poden reproduir indefinidament.

En definitiva, té raó D. Jou en dir que el temps és un laberint, perquè té moltes facetes i es pot entendre de maneres diferents. Tanmateix, ens agradaria poder descobrir els seus secrets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada