dilluns, 5 de març de 2007

Un món eclipsat

Després de l’eclipse de Lluna sembla com si una part del món també s’estigués eclipsant. S’eclipsen els partits de futbol com el del Barça i el Sevilla de dissabte. S’eclipsen els partits polítics, després de prendre decisions que no són al gust de tothom. S’eclipsen de mala manera algunes relacions de parella desafortunades, com per exemple a Ripoll aquest passat cap de setmana. S’eclipsen les relacions amistoses o que se suposaven que ho eren. S’eclipsen les esperances d’un món diferent, ni millor ni pitjor. S’eclipsen les persones que ja no poden o no volen seguir vivint una vida indigne.

S’eclipsen moltes coses com per pensar si no serà l’eclipsament una llei de la vida. No estarem vivint en un moment d’eclipsament globalitzat? En comptes de ser el món el que eclipsa la lluna, no serà el mateix món el que s’està eclipsant?

“Tot s’eclipsa” serà aquest el sentit de la vida?


(Les fotografies les vaig fer amb el meu nou telescopi durant l'eclipse del 3-4 de Març)

1 comentari:

  1. Pel que veig no s’han eclipsat les ganes de contemplar la bellesa d’un eclipsi ni de fer-li fotos guapíssimes, ni l’esperança que quatre gats passejant per Girona podran obstaculitzar la impunitat judicial i policial (cas Dixan), ni la certitud que noves amistats estan esperant a la cantonada, etc.

    “Home sóc i és humana ma mesura per tot quan puga creure i esperar” (Maragall). Nietzsche ja va avisar els filòsofs que no volguessin “globalitzar” o absolutitzar les seves ocupacions (i preocupacions). Ocupar-nos d’allò que no podem solucionar, d’allò fora del nostre limitat abast és voler ser substituts de déu. Absurd.

    La llum d’aquesta tarda radiant inunda l’estança. Hi sona el concert per a piano de Shumman. M’aboco de ple a aquesta llum, la música i la serenor de l’estança. No sóc insensible als eclipsis del món. (Dissabte em vaig concentrar per demanar un judici sense demora per als acusats de matar una noia ara fa tres anys a Tarragona). Però aquest és un moment per a gaudir. Recordem: “és humana ma mesura per tot quan pugui creure i esperar”.

    ResponElimina