Aquest matí mentre em dirigia a treballar he sentit per la ràdio com anunciaven que avui era el dia sense mòbil. Precisament avui m’havia deixat el mòbil a casa. Què hi farem! Sóc de la generació no-mòbil. La qüestió era que l’organització de consumidors i usuaris havia decidit protestar per l’augment de preus de les tarifes d’algunes companyies de telefonia mòbil.
Quan he arribat a l’Institut (cada dia sembla més una guarderia) i he anat a fer guàrdia a un grup d’ESO d’addictes al mòbil, els he dit que era el dia sense mòbil. M’han preguntat el per què i els he explicat els motius. Un alumne ha dit: vale! No tinc saldo! (afegint) així puc ser solidari! Una altra alumne ha assegurat que ella tampoc en tenia. Fins aquí ha arribat la protesta! Com que no tenien saldo no trucarien! Molt diferent ha estat el que han ensenyat a les notícies de TV3 quan s’han referit al dia sense mòbil. No sé si en un to de broma, han mostrat com utilitzaven el mòbil diferents vianants pel carrer. Com si volguessin dir: ho veieu ningú en fa cas! Una dona amb el mòbil a la mà es queixava de l’abús dels preus de les tarifes telefòniques. Tot plegat una mica irònic. A la ràdio també s’ho prenien a broma dient tonteries com la de celebrar un dia sense haver de treballar, un dia sense sexe, un dia sense polítics, un dia sense roba o, fins i tot, un dia sense res.
De fet, després de tants dies sense cotxe, sense fum, sense soroll, sense violència de gènere, sense discriminació... parlar de dies sense el que sigui ja fa una mica de riure. No seria millor celebrar anys i anys sense prejudicis, sense nens soldats, sense racisme, sense pobresa, sense guerres, sense fam, sense robatoris, sense injustícies, sense fronteres, sense accidents de trànsit, sense desastres ecològics, sense contaminació...?
Quan he arribat a l’Institut (cada dia sembla més una guarderia) i he anat a fer guàrdia a un grup d’ESO d’addictes al mòbil, els he dit que era el dia sense mòbil. M’han preguntat el per què i els he explicat els motius. Un alumne ha dit: vale! No tinc saldo! (afegint) així puc ser solidari! Una altra alumne ha assegurat que ella tampoc en tenia. Fins aquí ha arribat la protesta! Com que no tenien saldo no trucarien! Molt diferent ha estat el que han ensenyat a les notícies de TV3 quan s’han referit al dia sense mòbil. No sé si en un to de broma, han mostrat com utilitzaven el mòbil diferents vianants pel carrer. Com si volguessin dir: ho veieu ningú en fa cas! Una dona amb el mòbil a la mà es queixava de l’abús dels preus de les tarifes telefòniques. Tot plegat una mica irònic. A la ràdio també s’ho prenien a broma dient tonteries com la de celebrar un dia sense haver de treballar, un dia sense sexe, un dia sense polítics, un dia sense roba o, fins i tot, un dia sense res.
De fet, després de tants dies sense cotxe, sense fum, sense soroll, sense violència de gènere, sense discriminació... parlar de dies sense el que sigui ja fa una mica de riure. No seria millor celebrar anys i anys sense prejudicis, sense nens soldats, sense racisme, sense pobresa, sense guerres, sense fam, sense robatoris, sense injustícies, sense fronteres, sense accidents de trànsit, sense desastres ecològics, sense contaminació...?
Anna, ens hem preguntat tots plegats que (potser) tot aquest muntatge del "dia sense mòbil" ha estat un muntatge de caire comercial de les companyies? Te'n has adonat de que, majoritàriament, ningú n'ha fet ni bri de cas, i que ans al contrari, hi ha qui encara n'ha estat més pendent del normal de l'estri maleït, doncs tothom n'ha parlat més del compte?
ResponEliminaFirmat: un altre ésser "anti-mòbil".
Ens llegim!
(P.S.: Deixa'm, si us plau, un avís (on sigui!) per quan tinguis penjat a la xarxa la teva tesi doctoral. Mercès!).