dijous, 22 de febrer de 2007

Llei de Murphy

Segons la gran llei del màxim desastre de Murphy si una cosa ha d’anar malament, segurament anirà malament o pitjor del que estava previst. La torrada sempre cau del cantó untat amb la mantega. Quan estàs fent tard per arribar a una cita, o bé hi ha molt trànsit o et trobes mil i un obstacles. I si vas amb tren és molt probable que no arribis mai puntual. A més a més, s’hi podrien afegir les multiplicacions inesperades d’activitats totes al mateix dia i a la mateixa hora, com si un fat maligne s’hagués disposat a fer-te decidir l’indecidible. Quan fan una conferència que t’interessa, resulta que a aquella mateixa hora més o menys també en fan una altra a la que t’agradaria anar i una concentració contra l’escamot Dixan.

Si continuéssim buscant exemples podríem dir aquell de quan no agafes el paraigua, segur que plou. I quan vas ben preparat per la pluja, aleshores no plou. Tot i que últimament amb els canvis climàtics el més probable és que no plogui. Amb tot, no se sap mai el que pot passar. Un altre exemple conegut és quan vas a un lloc en secret i et trobes amb la persona amb qui menys et volies trobar i que segurament dirà, precisament a qui no voldries, que t’ha vist a tal hora en aquell lloc. O sense amagar-se, quan tens menys ganes de trobar algú en concret, aleshores és quan més te’l trobes i al revés, quan voldries trobar-te amb algú, perquè tens ganes d’estar una estona amb ell o perquè li has de dir alguna cosa important, aleshores no hi ha maneres de trobar-lo. Segur que a tots ens ha passat alguna vegada, per no dir moltes.

Hi haurà realment un fat, geni o esperit maligne darrere tot plegat? Penso molt que no, més aviat es tracta d’una llei general de l’Univers i que el savi Murphy no va fer més que recollir i anotar. Una llei que segueix el seu curs imparable, sense que hi puguem fer res al respecte.

Més lleis:http://www.upcnet.es/~dta2/murphy.html

6 comentaris:

  1. Ja t'he trobat! En començar a llegir, pensava que un cop més t'haviem fet perdre el tren.

    ResponElimina
  2. Si en vols una de bona -boníssima!- sobre la "llei de Murphy", llegeix el següent enllaç, i pren nota:

    http://lapedraalatordera.blogspot.com/2007/01/si-fas-campana.html

    Més o menys és el que dius: quan més vols passar desapercebut, apareixes a la primera plana del diari del dia següent!. És o no és increible!. Doncs no, no ho és. És l'atzar!

    Salutacions cordials.

    PERE

    ResponElimina
  3. Una troballa recent i interessant a la xarxa, i que crec relacionada amb el tema que toques:

    http://www.fnac.es/dsp/?servlet=extended.HomeExtendedServlet&Code1=2566178713&Code2=1110&prodID=563183

    De res!

    ResponElimina
  4. Per l'anònim: no vaig perdre el tren precisament, perquè va arribar tard.
    Aquest blog és una continuació de creació filosòfica: http://www.lamevaweb.info/910

    ResponElimina
  5. El primer dia que una persona va a una platja naturista, invariablement es trobarà al quiosquer/a a qui veu i veurà cada dia. I sempre del sexe oposat

    ResponElimina
  6. La Lleide Murphy deu ser la més coneguda del nostre món.
    Hi ha qui diu que el fat actua segons la teva predisposició. Si penses que les coes aniran malament, projectes la teva energia negativa per a què així sigui. Atraus la negativitat. Si es té un pensament positiu, evidentment la fatalitata no s'elimina, però no se t'acosta tant...
    No ho sé... a vegades, les casualitats de la vida et van a favor o en contra. Més val entomar-les com vinguin i al mals temps bona cara.

    ResponElimina