Tornar a Montaigne?

Aprendre a viure és acceptar la pròpia condició humana, deia Michel de Montaigne. Es podrien dir moltes coses d’aquest filòsof que un bon dia va decidir tancar-se a reflexionar a la torre del seu castell. Ho va deixar gairebé tot, riqueses, luxes,... per dedicar-se a pensar. Les seves reflexions van ser recollides en el seu llibre “Assaigs” que s’està publicant en català i per aquest motiu Montaigne va ser el tema escollit pel programa Millenium del canal 33 per parlar del seu pensament.

Mentre escrivia, Montaigne, examinava el seu pensament, s’educava tot assajant. A Montaigne s’atribueix la creació d’una nova manera d’escriure, d’un nou gènere literari i filosòfic: l’assaig. A través de l’assaig posava a prova el seu pensament. Una mica com el que fan alguns blocaires filosòfics actualment a través del ciberespai.

Es pot considerar a Montaigne com el pare de la filosofia moderna. Els ingredients del seu pensament van ser les grans escoles hel·lenístiques: l’estoïcisme, l’epicureisme i l’escepticisme. De fet ell no es considerava adepte a cap doctrina. L’important era tenir capacitat de judici, com deia el mateix Montaigne: “Val més un cap ben fet que un cap ben ple”. Potser el seu llegat més important sigui l’acceptació de la impossibilitat de veritats fermes i segures, i d’acceptar-nos tal com som. El seu escepticisme ha servit com a guia de la modernitat i encara ens pot servir, va dir F. Lenoir el director de la revista “Le monde des religions”. Vivim en una època on és important adonar-se que no hi ha una sola veritat i que necessitem escoltar-nos els uns als altres.

Al final del programa es va demanar que els participants del col·loqui diguessin quin era el pensament de Montaigne que més els agradava. Em vaig quedar amb el que va dir Pere Lluís Font, potser perquè encara recordo les seves classes a la UAB: “Filosofar és aprendre a morir i qui aprèn a morir desaprèn a servir”. Amb aquesta expressió Montaigne d’alguna manera reflectia una de les aspiracions de la modernitat més important i que també podem aplicar a l’actualitat. Una llibertat entesa com a domini d’un mateix.