dimarts, 11 de setembre de 2007

Volem ser lliures?

“No n’hi ha prou amb desitjar la llibertat, sinó que s’ha de voler” afirmava de manera contundent el filòsof Josep-Maria Terricabras en una xerrada sobre "L'alliberament nacional dels Països Catalans i la Nova immigració: drets civils, polítics i nacionals". En aquesta xerrada també hi participava Mustafà Shaimi que va explicar la situació d’esclavitud que encara es viu en alguns països africans. Allà hi van els empresaris dels països més desenvolupats a triar els seus treballadors, com abans hi anaven els mercaders d’esclaus. Els que no són contractats emprenen un viatge arriscat que els pot costar la vida.

Avui en dia l’esclavitud encara existeix, però pren altres formes. És un esclavatge emmascarat ja sigui per les condicions econòmiques o per les condicions polítiques. Els menys desenvolupats econòmicament són esclaus dels més desenvolupats. Però, dins dels més desenvolupats econòmicament també hi ha una altra forma d’esclavitud, la política. Seguim essent esclaus, tot i que desitgem ser lliures. Per això, avui mentre marxava amb la torxa pels carrers de Girona, he pensat si realment volem ser lliures. I si ho volem, per què no ho som?

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l'univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d'agost de 2007"

1 comentari:

  1. La meva llibertat restarà poder a un altre que s'està aprofitant de mi per al seu interès. Aquest "amo" no cedirà el seu privilegi per les bones. Guanyar nous espais de llibertat exigeix enfrontament, sacrifici i moral de victòria. No tothom hi està disposat. Quanta gent va anar a la processó de torxes? Quanta gent va fer actes reivindicatius per la Diada? No cal desesperar: a uns els toca anar endavant. A més, no tots actuem de la mateixa manera ni en el mateix camp. Sense laments treballem per engrossir la tropa. Salut, república i pàtria.
    Narcís Llauger

    ResponElimina