diumenge, 16 de setembre de 2007

Som dignes o miserables?

El 21 d’octubre la Comissió per la dignitat celebrarà un Acte-Concert "La nació catalana diu PROU. Volem els papers" amb Raimon, Maria del Mar Bonet i Lax'n'Busto. La Comissió demana el retorn dels anomenats "Papers de Salamanca" per així recuperar la dignitat del poble català. Es demana respecte per a tots aquells que han contribuït d’una manera o una altra a formar la identitat de la nació catalana.

Fa uns mesos va tenir lloc la reunió del projecte de recerca coordinat per l’acadèmia catalana per encàrrec de la Unió Acadèmica Internacional sobre la reconstrucció del significat de la dignitat humana a la seu de l’IEC. En aquesta reunió es va tractar el concepte de dignitat des de les perspectives més jurídiques i filosòfiques.

En canvi n’hi ha d’altres, com el Moviment per l’Extinció Humana Voluntària (VHEMT) proposen la desaparició dels humans a la terra com una alternativa humanitària seriosa als desastres ecològics provocats pels humans. Per a ells, sense els miserables humans es podria recuperar la salut de l’ecologia terrestre.

Al llarg dels segles diversos pensadors han tractat la qüestió de la dignitat i misèria humana. Podem trobar pensaments contraris i reaccions adverses. Des de Plató que va definir l’home com a un animal bípede i sense plomes al Discurs sobre la dignitat de l’home de Pico Della Mirandolla on Déu es dirigeix a l’humà per deixar-li clar que llur destí és a les seves pròpies mans:

“T’hem situat al mig del món per tal que, des d’allí, guaitis més còmodament el que hi ha en el món que t’envolta. No t’hem creat celestial ni terrenal, ni mortal ni immortal a fi que, com a lliure i noble terrissaire i escultor de tu mateix, et donis la forma que prefereixis. Podràs degenerar en les criatures inferiors, que són les bèsties; podràs regenerar-te en les criatures superiors, que són divines, seguint els criteris del teu esperit.” G. Pico Della Mirandola: Discurs sobre la dignitat de l’home, Ed. 62, B. 2001. Pàgs. 61-62

Precisament l’altre dia llegia un escrit del filòsof escocès David Hume sobre el tema de la dignitat o misèria de la naturalesa humana:

“És aquesta una qüestió que sembla haver dividit als filòsofs i als poetes, a més dels teòlegs, des del principi del món fins al dia d'avui. Uns enalteixen la nostra espècia tan alt com poden, i ens presenten a l'home com si aquest fos un semidéu humà que té origen celestial i que reté signes evidents del seu altiu llinatge. D'altres insisteixen en els aspectes negatius de la naturalesa humana i no poden veure en ella cap altra cosa que no sigui vanitat. Una característica en la qual l'home supera els altres animals a qui tant es complau en menysprear. Si un autor té talent per a la retòrica i la declamació, generalment prendrà partit per la primera secta; i si té inclinació a la ironia i al ridícul, es deixarà portar naturalment a l'extrem oposat.” Pàg 52

Així com, en formar-nos una noció de l'espècie humana, és comú que la comparem amb altres espècies superiors o inferiors, o que comparem entre si als individus d'aquesta mateixa espècie, també comparem sovint els diferents motius o principis d'actuació que regulen la naturalesa humana, a fi de trobar una norma que ens permeti formar-nos un judici sobre ella. I aquesta és, certament l'única classe de comparació que mereix la nostra atenció o que pot resultar decisiva en el present assumpte. Si els nostres principis egoistes i viciosos predominen sobre els virtuosos en tan gran mesura com pensen alguns filòsofs, sens dubte hauríem de tenir una idea deplorable de la condició humana.” Pàg 57. David Hume: “Sobre la dignitat o misèria de la condició humana” publicat a Sobre el suicidio y otros ensanyos. Madrid, Alianza. 1995



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada