divendres, 14 de març del 2008

Pitàgores i les sectes filosòfiques

Fa dies que no escric al blog per acumulació de treball. Aprofito ara que comencen unes mini-vacances per recuperar algunes anotacions pendents. Fa tres setmanes en un cicle de pensament i cultura clàssica on es tractaven 5 grans figures de l’antiguitat grecollatina, Francesc Casadesús va explicar com el gran matemàtic i filòsof Pitàgores havia fundat una secta filosòfica. Per començar va assenyalar que en el segle VI aC. Pitàgores era considerat més com un Déu que no pas com un humà.
Pitàgores va ser l’introductor del pensament abstracte i de la religió (immortalitat de l’ànima i la seva transmigració). Amb tot, cal tenir en compte que les diferents biografies sobre la figura de Pitàgores no són gaire fiables, doncs, se li atribueixen fets extraordinaris que van succeir simultàniament en diferents llocs. Però totes elles coincideixen en què tenia la capacitat per superar l’àmbit del que era estrictament humà. A més a més, s’atribueix a Pitàgores la invenció de la paraula filosofia. Francesc Casadesús va repartir uns textos que va llegir durant la conferència i van il·lustrar el seu discurs. Alguns dels fragments els podreu llegir a continuació:
“Quan Leont, el tirà de Fliunt, li preguntà (a Pitàgores) qui era, ell va respondre: “Un filòsof. La vida la comparava als jocs: uns van per competir, altres per comerciar, els més bons com a espectadors; així passa també en la vida, prosseguia: uns neixen esclaus de la fama i caçadors de benefici, altres filòsofs de la veritat.” (Diògenes Laerci IX 8).
També, es va insistir en què Pitàgores enlluernava amb la seva presència. Això provocà en el seu temps diverses reaccions d’amistat i enemistat. Es tenen referències que Pitàgores va tenir molts seguidors als quals imposava unes normes de conducta molt estrictes.
“A la ciutat de Crotona va causar tal efecte que, després de commoure les ànimes dels ancians governants, amb bells i rics discursos, aquests el convidaven a pronunciar exhortacions adequades per als joves i els nins i, després, a les dones. També fou organitzada una reunió amb dones. D’aquesta manera, cresqué moltíssim la seva fama i va guanyar molts deixebles d’aquesta ciutat, no només homes, sinó també dones...” (Text 8, Porfiri VP 18)
“...fou el primer que va dir que les coses dels amics són comunes i que l’amistat és igualtat i que els seus deixebles havien de posar en comú els seus béns. Durant cinc anys aquests guardaven silenci, complint només ordres i mai veien a Pitàgores fins que eren examinats i admesos; des d’aquell moment es tornaven membres de la seva casa i podien mirar-lo”. (Text 13 Timeu, fr. B. J.) D. L. VIII 10)
La preferència de Pitàgores pels joves, les normes de silenci, el rebuig d’aquells que l’abandonaven, el comunisme de béns i tota la doctrina que s’ensenyava en la seva escola són un clar exemple del que avui en dia s’anomena una secta. És una llàstima que alguns grans pensadors siguin capaços de manipular el públic en benefici d’ells mateixos i no en benefici de la filosofia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada