Ciència i religió

Són compatibles la ciència (en el sentit més dur de la paraula) i la religió? La primera es basa en l’experimentació i la demostració racional, la segona en la fe pura i simple. Ara bé, són fiables aquests fonaments? En la fe tot es redueix a creences i dogmes, però i en la ciència? No es poden experimentar tots els casos possibles i quals

evol demostració racional és subjectiva. Per molta rigorositat i precisió, els resultats de la ciència no deixen de ser meres hipòtesis. Per altra banda, la ciència té per objectiu explicar, descriure i predir mitjançant teories i lleis els fets de la realitat. I la fe? Quins són els seus objectius? Tranquil·litzar les inquietuds humanes? Proporcionar explicacions del que és inexplicable científicament? Algunes d’aquestes qüestions van ser tractades l’altre dia en el magnífic debat sobre ciència i religió del programa Millenium del canal 33. Amb l’objectiu d’il·lustrar el debat es va emetre un vídeo sobre l’ensenyament de les doctrines del creacionisme en algunes escoles dels EEUU, com per exemple a Dover. En el vídeo s’explicava com alguns pares poden optar per l’objecció de consciència i els seus fills queden exempts d’anar a les classes on s’explica el creacionisme. De totes maneres són pocs els pares que opten per aquesta solució.

A continuació va començar el debat. Una de les convidades més entusiastes era una monja i investigadora en medicina, la Teresa Forcades que defensava la compatibilitat entre ciència i els dogmes de la religió, en el sentit que una no exclou l’altre i que totes dues es poden ajudar mútuament. Un altre dels convidats, Josep Montserrat (vaig tenir la sort de gaudir de les seves classes, ara fa uns quants anys, a la UAB en dues assignatures: filosofia antiga i filosofia oriental) va afirmar amb rotunditat que els dogmes són odiosos i les institucions religioses, absurdes. Alguns dogmes com el trinitari o la cristologia, va afegir, són aberracions metafísiques, sense cap mena de racionalitat. A aquesta afirmació es va sumar Pep Coll (autor de Les Senyoretes de Lourdes) dient que són literatura fantàstica. Més endavant Josep Montserrat va reconèixer que hi ha amplis punts d’¡ntersecció entre la ciència i la religió, però, també va advertir que s’ha de procurar que no hi hagi interferències o confusió. Al final, va voler deixar clar que només si la religió cristiana es racionalitza, es podrà apropar a la ciència.

A tot això, cal destacar algunes altres intervencions com les d’un altre convidat Santiago Ramentol, més pròxim a la línia catòlica, van constatar que la ciència també té dogmes. I Jesús Purroy, un científc biòleg, que va admetre que hi ha límits en la ciència i que no hi ha cap institució lliure de pecat. Un científic pot estar investigant i deixar de banda les seves creences religioses. Però, em pregunto, és això possible? Suposo que tot depèn de què s’estigui investigant, o no?