divendres, 25 de gener de 2008

Molts móns en un sol món

Pels antics el món i l’Univers era només un i es reduïa a tot el que podien observar amb els seus ulls. Amb el telescopi la visió es va ampliar i vam comprovar que el nostre món era molt més gran del que els humans mai havien imaginat, exceptuant algunes ments brillants com Giordano Bruno que s’havia atrevit a afirmar la possibilitat que existissin infinits móns. Un atreviment que va ser castigat amb el foc eclesiàstic de l’època. Per sort, els temps han canviat molt des d’aleshores. Avui en dia els cosmòlegs com Alexander Vilenkin afirmen sense cap por i amb demostracions científiques l’existència de múltiples Universos o, millor dit, multiversos.

Ahir el cosmòleg d’origen rus Alexander Vilenkin (director de l'Institut de Cosmologia de Tufts University) va explicar en una conferència “Molts móns en un”, les conseqüències de l’aplicació de la teoria inflacionària. L’horitzó còsmic actual avarca 40 bilions d’anys llum, però què hi ha més enllà? Aquesta va ser la pregunta amb que va iniciar la conferència.

Per saber què hi ha més enllà, cal començar pels inicis, és a dir, per la gran explosió o Big Bang. Què va passar aleshores? i, per què? Si s’aplica la teoria inflacionària (Alan Guth 1981) el que va succeir va ser una explosió en el buit. Però, aquest buit (de poca energia) no és equiparable al no res, sinó que és un estat diferent. Es tracta d’un fals buit amb unes propietats especials: una densitat d’energia molt gran (com més energia més massa); molta tensió; una força gravitatòria de repulsió; i, molt inestable. Aquest fals buit provoca una força d’expansió molt gran que encara continua avui en dia. El model d’aquesta teoria explica les propietats del Big Bang: alta temperatura, expansió, homogeneïtat, petites inhomogeneïtats. Segons Alan Guth “La inflació és una teoria del Bang del Big Bang”. L’evidència de la inflació són les restes de radiació que encara es poden comprovar en tot l’Univers. El satèl·lit WMAP que orbita la terra mesura la radiació que es rep contínuament.

Com és l’Univers més enllà del nostre horitzó còsmic? Segons la teoria de la inflació aquesta no acaba mai. La inflació és eterna. Vivim en una mena de bombolla i només podem veure una petita part de tot l’Univers on existeixen altres bombolles com les nostres. No podem anar a altres bombolles perquè mai aconseguiríem arribar-hi. La inflació augmenta més ràpidament que la velocitat de la llum. Aleshores, com sabem que existeixen altres móns com el nostre? Només ho sabem com a conseqüència d’aplicar la teoria inflacionària. Hi ha un nombre infinit de bombolles però amb un nombre finit d’històries (resultat d’aplicar una altra teoria: la mecànica quàntica). Això implica que hi ha un nombre infinit de terres amb històries idèntiques a la nostra. [Ara mateix algú en una d’aquestes infinites terres està escrivint el mateix que ara jo escric.] A més a més, cada història es pot repetir en un nombre infinit. [Es tractarà d’un etern retorn a l’estil de la intuïció de Nietzsche?]

Amb tot, ens podríem preguntar si va tenir un començament l’Univers o sempre ha estat així com és ara? Arvin Borde, Guth i A. Vilenkin (2001) diuen el següent: “Tot i que la inflació és eterna cap el futur, no ho pot ser cap el passat.” Per tant, la inflació ha d’haver tingut un principi. I què va passar abans? Doncs, el més probable és que existís un petit Univers tancat ple d’un fals buit amb una gran quantitat d’energia.

1 comentari: