dijous, 17 de gener de 2008

Filosofia de les terres altes

Dijous vespre. Estic cansada, sense esma. Tres dies gairebé complets en les terres altes, envoltades de volcans, m’anihilen completament. Només somio en poder tornar a la terra mitjana. El punt mitjà entre l’excés i el defecte. Ni massa lluny del mar ni massa a prop. Ni massa gent ni massa poca. La ciutat gairebé perfecta d’Aristòtil. Però, de moment haig d’anar i venir en un interminable ral·li (prova de resistència, de velocitat i d’habilitat disputada per vehicles o per persones en carreteres, camins o pistes, que és controlada en uns punts determinats i que té lloc generalment per etapes. Definició del Diec2).

De tant en tant, però, alguna sorpresa, un besllum d’imaginació creativa. Avui a classe tractava el tema de la veritat de proposicions empírica o de fets i de quins criteris es podien utilitzar per reconèixer-la. Els he dit als alumnes la següent proposició: “La terra és rodona” i havien de contestar si era veritat o no i quin criteri utilitzaven. De cop i volta algú ha contestat: - No és veritat. La terra és com un bombó Ferrero Rocher.


2 comentaris:

  1. Hosti, Anna, jo flipo (que dirien els nostres alumnes). Justament avui he explicat a 1r. de BTx el mateix que tu: la veritat de fets i de proposicions (empírica i formal)... Coi, no et sembla molta casualitat?

    ResponElimina
  2. "Besllum d'imaginació creativa". Gràcies per "besllum".

    ResponElimina