dimecres, 25 de març de 2009

Hipàtia d'Alexandria

Hipàtia d'Alexandria va ser una de les primeres dones de la història que va contribuir al desenvolupament de les matemàtiques i de la filosofia neoplatònica. Va néixer a Alexandria l’any 355-370 (no se sap amb exactitud la data del seu naixement, ni de la seva mort) i va morir en aquesta mateixa ciutat aproximadament l’any 415-416.

El seu pare Teó d'Alexandria li va ensenyar tot el que sabia de matemàtiques, astronomia i filosofia. Teó volia que Hipàtia fos "un ésser humà perfecte" i per això vigilava molt de prop l’educació de la seva ment i del seu cos.

Hipàtia es dedicà, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia i Mecànica en el Museu d'Alexandria fundat per Ptolomeu. A més, ocupava la càtedra de Filosofia platònica raó per la qual els seus amics li deien "la filòsofa". Va guanyar tal reputació que al Museu assistien estudiants d’Europa, Àsia y Àfrica a escoltar les seves ensenyances sobre "l'Aritmètica de Diofant" i la seva casa es convertí en un gran centre intel·lectual.

Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filòsofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant la perseguien. Els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres grecs, van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant-los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipàtia es va negar; es va negar a convertir-se al cristianisme, es va negar a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat en el Museu. En la quaresma, el mes de març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’Alexandria, va ser assassinada.

"La seva vida va finalitzar de manera tràgica, tal com ens ho explica Sòcrates Escolàstic: "Uns quants exaltats amb els monjos al capdavant, van conspirar entre tots i van atacar la dona per l'esquena, quan tornava cap a casa seva. L'arrancaren del seu carruatge i l'arrossegaren fins a l'església que es coneix amb el nom de Kaisarion. Allí, li tragueren la roba i esquinçaren el seu cos amb trossets de petxines. Membre a membre, espadaçaren la dona i portaren després els trossos a un lloc anomenat Kikaron per cremar-los." Fragment extret del llibre de Ingeborg Gleichauf: Vull comprendre. Història de dones filòsofes.

A la tardor està prevista l'estrena de la pel·lícula "Àgora" del director de cine Alejandro Amenabar on s'explica la història d'aquesta gran filòsofa i matemàtica egipcia en la seva lluita per salvar la saviesa del món antic amb l'ajuda dels seus deixebles el jove esclau Davo i Orestes.


1 comentari:

  1. El motiu de la presnet és comunicar-li l'atorgament d'un meme-premi, el premi llimonada des del meu blog orellesdeburro. Per què t'ho mereixes.

    ResponElimina