diumenge, 21 de setembre del 2008

La societat del descontrol

Fa dies que volia escriure al blog, però una mena de descontrol vital i social m’ha bloquejat. El cert és que no m’agradaria viure en una societat on tot estigués controlat, però una mica de control no fa mal a ningú. El pitjor de tot és quan el descontrol pot arribar a matar vides innocents per accident. Un exemple és el de l’autobús que va perdre el control a Barcelona i va endur-se pel davant a tothom qui va trobar en el seu camí descontrolat.

Els primers dies dels instituts de secundària també són una xic descontrolats. Aules amb més alumnes que taules i cadires. Alumnes perduts que no saben on han d’anar. Professors a qui se’ls ha donat una aula que ja està ocupada. Horaris de professorat que provoquen un cert descontrol estomacal. Fotocòpies retallades o que no quadren amb el nombre de còpies demanat. Assignació de sis treballs de recerca per tutoritzar que al final acaben essent vuit. Inexistència de carros de vídeo i algunes aules amb projector super-ocupades pel primer que arriba i estableix el dret d’antiguitat.

Alguns d’aquests exemples són només metàfores de com va la societat. Suposo que com tot en aquesta vida al final, malauradament o no, ens acostumem a tot, fins i tot a viure descontroladament. El problema és que no sé fins a quin punt podrem aguantar tots plegats. Ens ho haurem de prendre amb calma i poca filosofia (només dues hores a la setmana).

2 comentaris:

  1. La selva humana, t'ho miris com t'ho miris, sempre serà una selva descontrolada. Així que el millor és aprendre a viure dins del descontrol, i com a mínim intentar controlar-se un mateix, que no és pas poc!!!

    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Una mica de control no fa mal. Un excés de control si fa mal.. Ara estic pensant en el desenvolupament moral.(.......). Si valorem les coses que no tenim.. Imaginem una societat totalment controlada i garantista! (...). Què acabarien valorant?.. Què valors desenvolupariem?

    ResponElimina