divendres, 1 d’agost del 2008

Un lloc en el món

Trobar un lloc en el món a vegades no és fàcil. Seguint en la línea estiuenca de llibres i cinema per pensar frescament a la platja o a casa amb ventilador, hi ha una frase del final d’una pel·lícula d’Adolfo Aristaráin “Un lugar en el mundo” en la qual hi he pensat avui. Diu més o menys així: “Un sap quin és el seu lloc en el món quan no pot marxar d’aquest lloc”.

Avui han sortir les destinacions definitives i sorprenentment, quan ja havia mig perdut tota esperança, torno a Girona. Està comprovat que Olot no és el meu lloc en el món, en canvi Girona sí, perquè sempre hi acabo tornant. Descansin en pau els volcans garrotxins per molts d’anys, o no?




4 comentaris:

  1. Girona té un lloc al món per a tothom, és com una assegurança de vida ;)

    ResponElimina
  2. Per cert, encara no m'havia fixat en la gran quantitat d'escrits que hi ha al teu bloc. Per mi és un petit tresor, felicitats per aquesta feina i gràcies!

    ResponElimina
  3. Així que Girona eh? Però això que has dit que sempre hi acabes tornant, no et passa el mateix amb Olot?

    Bé, és igual, en qualsevol cas, enhorabona.

    ResponElimina