Trobar un lloc en el món a vegades no és fàcil. Seguint en la línea estiuenca de llibres i cinema per pensar frescament a la platja o a casa amb ventilador, hi ha una frase del final d’una pel·lícula d’Adolfo Aristaráin “Un lugar en el mundo” en la qual hi he pensat avui. Diu més o menys així: “Un sap quin és el seu lloc en el món quan no pot marxar d’aquest lloc”.Avui han sortir les destinacions definitives i sorprenentment, quan ja havia mig perdut tota esperança, torno a Girona. Està comprovat que Olot no és el meu lloc en el món, en canvi Girona sí, perquè sempre hi acabo tornant. Descansin en pau els volcans garrotxins per molts d’anys, o no?
Girona té un lloc al món per a tothom, és com una assegurança de vida ;)
ResponEliminaPer cert, encara no m'havia fixat en la gran quantitat d'escrits que hi ha al teu bloc. Per mi és un petit tresor, felicitats per aquesta feina i gràcies!
ResponEliminaAixí que Girona eh? Però això que has dit que sempre hi acabes tornant, no et passa el mateix amb Olot?
ResponEliminaBé, és igual, en qualsevol cas, enhorabona.
Enhorabona!
ResponElimina