dimecres, 16 de maig del 2007

Temps de flors i exàmens

A Girona com cada any per aquestes dates se celebra l’exposició de flors. Durant tota una setmana els carrers i patis del centre antic de la ciutat s’omplen de flors. Aquest any, però m’ha coincidit amb la setmana de correcció d’exàmens de segon de batxillerat i encara no hi he pogut anar.

Ahir per la tarda, mentre estava corregint els exàmens de Nietzsche no podia deixar de pensar en l’aforisme 341 de La gaia ciència, bellament titulat L’enorme pes més gran.

Escriu Nietzsche: “¿Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitud més solitària i et digués: “Aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has viscuda, hauràs de viure-la encara una altre vegada i encara incomptables vegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofrença, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és indiciblement petit i gran de la teva vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu. Tot en el mateix ordre i en la mateixa successió. –alhora, també aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant i jo mateix. L’etern rellotge d’arena de l’existència serà capgirat sempre de bell nou –com també tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols!”. No et llançaries a terra cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d’aquesta manera?” O bé has experimentat qualque vegada un moment immens en el qual li respondries: “ets un déu i mai no havia sentit una cosa més divina!”? Si aquest pensament exercís la seva puixança sobre tu, et transformaria, tal com ets, i tal vegada t’esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i a cada cosa: “Vols viure això encara una altra vegada i encara incomptables vegades”, constituiria en la teva actuació com l’enorme pes més gran! O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res més que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern segellament?”

En aquests moments, amb un piló d’exàmens per corregir damunt la taula, la meva resposta seria: NO!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada