dijous, 16 de desembre de 2010

Una democràcia transparent?

Llegíem a classe l'altre dia un text de Norberto Bobbio sobre la democràcia representativa moderna i l'exigència de visibilitat, quan la lectura ens va fer pensar, de forma gairebé immediata, en les recents publicacions de Wikileaks. A continuació es va generar un intens debat sobre la transparència política en la democràcia actual i a preguntar-nos si realment la nostra democràcia és  tan transparent com ens volen vendre a través dels mitjans de comunicació. Els ciutadans hauríem d'exigir més transparència? Per què no ho fem? És desitjable o convenient una democràcia més transparent? 

"Les definicions de democràcia, com tothom sap, són moltes. De totes elles, m'estimo la que la presenta com "el poder en públic". Faig servir aquesta expressió sintètica per indicar tots aquells mitjans institucionals que obliguen els governants a prendre les seves decisions a la llum del dia i permeten als governats "veure" com i on les prenen. A la memòria històrica dels pobles europeus la democràcia es presenta per primer cop a través de la imatge de l'àgora atenenca, on els ciutadans es reunien a l'aire lliure per escoltar els oradors i expressar després la seva opinió tot alçant la mà. En el pas de la democràcia directa a la democràcia representativa (de la democràcia dels antics a la democràcia dels moderns) desapareix la plaça però no l'exigència de "visibilitat" del poder, que se satisfà d'una altra manera, amb la publicitat de les reunions parlamentàries, amb la formació d'una opinió pública mitjançant l'exercici de la llibertat de premsa, amb la incitació adreçada als líders polítics a fer les seves declaracions a través dels mitjans de comunicació de masses..." Norberto Bobbio: Democràcia i ciències socials  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada