dimecres, 21 de gener de 2009

La mala sort

Tenir bona o mala sort és relatiu. Fa uns dies quan ho tenia tot preparat per a poder anar, miraculosament (no és fàcil trobar-ne alguna de buida), a una aula d’informàtica amb els alumnes, resulta que la connexió de xarxa a Internet no funcionava. Va ser mala sort, precisament aquell dia en concret estaven ampliant la connexió. Ara bé, per sort els exercicis interactius que havien de fer els alumnes ja els tenia fets de fa temps i com sempre tenia preparats uns altres exercicis en fotocòpies. Així doncs, van acabar tots davant de l’ordinador fent exercicis manuals amb el llapis, tot esperant que la xarxa comencés a funcionar (cosa que no va passar fins al cap d’unes hores).

Avui mateix, he temptat a la sort (no s’ha de fer gaire sovint, perquè pot haver-hi sorpreses desagradables) i he passat per sota de dues escales (no una, sinó dos) instal·lades a la vorera. De fet, no hi havia cap més lloc per on poder passar, a menys de canviar de vorera i donar una petita volta a una camioneta. Quan les he vist, he pensat en la superstició i com que sovint tinc mala sort, he decidit passar tranquil·lament per veure si l’efecte era tot el contrari. Tot just acabava de passar una dona ha estat atropellada per un cotxe en el semàfor cap a on em dirigia. Aquella dona ha tingut mala sort, el que no sé és si moments abans havia passat també per sota d’aquelles escales. A mi, de moment, no m’ha passat res. Tocaré fusta i creuaré els dits, ara que potser seria millor sortir i que un gat negre creués la carretera. Potser així canviaria la meva sort.

“Es pot dir que, si el postulat del determinisme és vàlid, llavors el futur es podria explicar en termes del passat; i això significa que, si un conegués prou del passat, seria capaç de predir el futur. Però en aquest cas, allò que succeirà en el futur, ja està decidit. I com es pot dir llavors que jo sóc lliure? El que passarà passarà, i res del que jo faci podrà impedir-ho. Si el determinisme és cert, jo sóc presoner sense remei del fat.
Però, què es vol dir quan es diu que el curs futur dels esdeveniments està ja decidit? Si el que es vol dir és que alguna persona ho ha ordenat, llavors la proposició és falsa. Però si l'únic que es vol dir és que, en principi, és possible deduir-ho d’una sèrie de fets particulars del passat, juntament amb les adequades lleis generals, llavors, encara que això sigui veritat, això no implica, en últim terme, que jo sigui presoner del fat sense remei. Ni tan sols implica que les meves accions no introdueixin cap diferència respecte del futur, perquè elles són causes, tant com efectes; de manera que, si fossin diferents, les seves conseqüències serien també diferents. El que implica és que el meu comportament pot ser predit; però dir que el meu comportament pot ser predit no és dir que jo estigui actuant sota constricció. En realitat és veritat que jo no puc escapar al meu destí si s’entén que això no significa sinó que faré el que faré. Però això és una tautologia, exactament el mateix que és una tautologia que passarà el que va passar. I tautologies com aquestes no proven absolutament res sobre la llibertat de la voluntat.”
Alfred J. Ayer: Ensayos filosóficos, Planeta-Agostini, Barcelona 1986, p. 255-256.

3 comentaris:

  1. Vaig reservar per aquest curs una aula amb canó i connexió a internet. Cada dilluns, cada dilluns no funcionava. Vaig anar descobrint perquè passava. El serviror de tres pisos més amunt tancat amb clau estava apagat perquè el diferencial, en un altre armari tancat amb clau d'un altre despatx tanca amb una altra clau, no acostumava a aguantar el cap de setmana. Ara ja ho sé. Només m'ocupa 10 minuts de la classe aconseguir totes les claus, recarregar el diferenciar, reiniciar el servirdor. Els alumnes, contents, acabenels deures o parlen del finde.

    ResponElimina
  2. Molt bé! Acabem de redescobrir Déu en la seva vessant de sabelotodo, amb Ayer! Suposo que el destí de l'Esser humà és entendre's a sí mateix, i per a això necessitarà entendre a Déu, el seu creador. Tan de bo algú comprengui l'Univers fins al punt de poder veure el futur mirant cap al passat, aleshores serem ja en Déu, totalment autorealitzats com a espècie.

    Ves a saber...

    ResponElimina
  3. Si les meves accions i comportaments es poden predir, no és el mateix que dir que som esclaus del destí? En definitiva està dient que els nostres comportaments segueixen unes pautes concretes i repetitives que (Tot i que nosaltres no ens n'adonem) són el que ens marquen el camí i que per tant ens duen a un fat que nosaltres no podem influir-hi. Si es poden predir les meves accions bàsicament vol dir que jo no influeixo en elles (Tot i que m'ho sembli), per tant soc esclau del resultat d'aquestes.
    Em sembla trista una concepció de la vida així.

    ResponElimina