Segons filòsof francès René Descartes l’home estava composat per dues substàncies: pensament (res cogitans) i extensió (res extensa). El problema que havia de solucionar era el de com s’unien dues coses totalment diferents (esperit i matèria), és a dir, havia de trobar el punt de contacte entre l’una i l’altra. La solució que va proposar fou l’existència d’una glàndula pineal que serviria d’enllaç entre les dues substàncies. Avui en dia, però, sabem que aquesta glàndula, també anomenada, epífisi té unes altres funcions, com les de regular els bioritmes i la producció de melatonina. Descartes entenia per substància "una realitat que existeix de tal manera que no necessita cap altra realitat per existir" (Meditacions metafísiques, 3). I a més, afirmava que el pensament podia existir sense un cos. Però, és possible pensar sense un cos? No es necessiten un a l’altre? Si no hi ha un cos, d’on sorgeix el pensament?Aquest dualisme es podria aplicar al món universitari i el món de l’ensenyament secundari. Dues substàncies en sentit cartesià sovint incomunicades, almenys en el terreny de la filosofia. Només quan hi ha en perill la dignitat de la filosofia, aleshores és possible el contacte. En aquest sentit el projecte la nova llei d’educació de Catalunya (LEC) seria la glàndula pineal que establiria la relació entre ambdues.
Un dualisme semblant es produeix en els diferents àmbits del coneixement i de la filosofia. Em refereixo a l’àmbit teòric i al pràctic, que a vegades es presenten com a substàncies independents. És possible una teoria sense una aplicació pràctica? Segurament sí, però és una teoria buida. I, una pràctica sense teoria que serveixi de fonament? Per alguns sembla ser que sí, però es tracta d’una pràctica cega que no sap cap a on va. Precisament l’altre dia llegia l’explicació d’un Taller d’introducció a la filosofia on es deia el següent:
“Aquest taller és una proposta que busca l’apropament entre la filosofia i allò quotidià. Intentarem introduir un tema a partir d’unes premisses generals de caràcter filosòfic. Es tracta d’acostar els problemes d’ordre filosòfic a la perspectiva del dia a dia, intentant fer que el debat transcorri amb agilitat i sense apriorismes teòrics. La sessió es posarà en marxa amb una breu conferència, fugint sempre de l’esquema clàssic, amb l’objectiu d’aportar una informació mínima que permeti el debat. Aquest taller consta de cinc sessions, en què es tractaran els temes següents: la felicitat, la il·lusió, la identitat i la generositat (última sessió per determinar)."
Tanmateix, al segle XVIII el filòsof alemany I. Kant va dir:
“Però encara que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no per això certament tot procedeix de l'experiència. Ja que bé podria ser que fins i tot el nostre coneixement experièncial fóra un compost de tot el que rebem mitjançant impressions i de tot el que la nostra pròpia capacitat de coneixement produeix per ella mateixa (ocasionat merament per mitjà d'impressions sensibles), addició aquesta que no distingim d'aquella matèria bàsica fins que un llarg exercici ens ho assenyala i ens ensinistra per fer-ne la separació.
Hi ha, doncs, almenys una qüestió que encara necessita una recerca més detallada i que no s'ha d'enllestir de seguida a la primera ullada: la qüestió de si hi ha un coneixement semblant, independent de l'experiència i de les impressions dels sentits. Aquests coneixements s'anomenen a priori, i es distingeixen dels empírics, els quals tenen les fonts a posteriori , això és, en l'experiència." Crítica a la Raó Pura , Introducció , I
Ahir va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès un debat-presentació del meu llibre “La filosofia de la tecnologia” a partir de la pregunta “És significatiu fer filosofia sobre la tecnologia?”. 
