dijous, 10 de juliol del 2008

Lectures d'estiu

A l’estiu és un bon moment per llegir, com ho pot ser qualsevol altre. Però hi ha lectures que s’avenen més quan s’està estirada a la sorra de la platja amb la remor de les onades. Aquests dies de platja els he dedicat a llegir dos llibres, un és el de Plató i un ornitorinc entren en un bar... de Daniel Klein i Thomas Cathcart, que té per subtítol: entendre la filosofia amb acudits. La majoria dels acudits són una mica, per no dir molt, vells i coneguts, però utilitzar-los per il·lustrar teories filosòfiques és prou encertat. El llibre està farcit d’acudits i es fa difícil triar-ne algun. Per escriure alguns exemples, el que fa referència al racionalisme i critica l’optimisme Leibnizià:

L’optimista diu: - El got està mig ple.

El pessimista diu: - El got està mig buit.

El racionalista diu: - Aquest got és el doble de gran del que és necessari.

O sobre la relativitat del temps:

Dues tortugues van atracar un cargol. Quan la policia va preguntar al cargol què havia passat, va dir: - No ho sé, ha estat tot tan ràpid...

O sobre el mètode científic:

Un científic i la seva dona van en cotxe pel camp. La dona diu:

- Oh, mira! Aquestes ovelles les han esquilat.

– Per aquest costat, sí - diu el científic.


Un altre llibre molt recomanable i que es llegeix en un no-res, és Tretze Tristos Tràngols de l’Albert Sánchez Piñol. Després d’haver-me entusiasmat amb La pell freda i haver gaudit de les aventures de Pandora al Congo, el seu nou llibre de faules és per no perdre-se’l. Cadascuna d’elles és una metàfora de la vida, de la mala sort, de la desgràcia, dels mals tràngols, d’allò que no hauria de passar però és possible que passi. Tanmateix tot plegat està amanit d’un cert to humorístic, que no deixa de fer riure. És curiós descobrir que es pot ser un home de la lluna, que les zebres tenen un codi de conducta en situacions de perill, que la sort pot ser una dissort, que la selva té les seves lleis, que un corb utilitza la lògica, que és millor no comprar xurros en diumenge i que un armari pot amagar molts secrets durant anys fins que un bon dia surten a la llum del dia. Tot i més en aquest llibre lleuger, fàcil de llegir entre onada i onada, però al mateix temps dens i filosòfic (si se’m permet l’expressió).

1 comentari:

  1. I aquell que li ofereixes un millió a una dona per anar al llit amb ella?...
    El meu profe de física, ja fa mooooolts anys, ens portava una capsa amb serradures d'on sobresortien unes balas, "boles". Ens preguntava què hi havia mig enfonsat a la serradures i després d'escoltat la resposta previsible ens convidada a treure-les. Què ens trovàvem a les mans? MITJES BOLES! Conclusió: no donis per entès més enllà del que puguis experimentar. Anna, així és com avança el coneixement i surtim de la foscor. Crec jo, vaja! Tornaràs a Olot, el curs vinent? Vols visitar-me? Bones vacances! http://blocs.mesvilaweb.cat/Llaudal

    ResponElimina