dimarts, 3 de juliol de 2007

El risc de viatjar

Quan arriben les vacances a molts ens agrada viatjar. És com si la nostra condició humana ens impulsés a rememorar els nostres orígens nòmades. Viatjar pot ser moltes coses, per alguns és un plaer, per altres tot un art. Precisament l’altre dia van dedicar el programa Millenium del canal 33 al fet de viatjar. Després del col·loqui van emetre el documental d’Alain de Botton sobre l’art de viatjar i que es basa en un llibre que té el mateix títol. «Viatjar no consisteix a anar a un lloc exòtic, sinó a aprendre a mirar el que tens al voltant d’una manera diferent. Un viatger de debò és algú que ha après a mirar», diu Alain de Botton.

Viatjar també és una manera de fugir de la rutina quotidiana, de deixar de veure sempre el mateix: els mateixos edificis, les mateixes cares, les mateixes persones diàriament. El que no pensem és que viatjar pot esdevenir un perill, perquè si ho penséssim no aniríem enlloc. De fet tot el que fem quan ens movem d’un lloc a un altre implica un cert perill.

Des de sempre viatjar ha estat un risc, però avui en dia ho és encara molt més per culpa del terrorisme global. Ara existeixen circumstàncies que són completament imprevisibles. Fàcilment es pot arribar a ser una víctima més de les circumstàncies. En un viatge poden passar moltes coses i s’ha d’estar preparat per a qualsevol canvi o petit accident. El que no es pot preveure és que t’envesteixi un cotxe tot terreny ple d’explosius amb un boig suïcida islamista al volant.

"La ciència, l'Estat i l'exèrcit estan creant el problema que ells han de solucionar i estan minant la seva pròpia base". "Davant dels riscos incontrolables, cal una alternativa política realista que descodifiqui aquestes estratègies del poder global. Una oposició que depèn d'aliances i en què els moviments civils suposen una esperança en la mesura que estan revelant noves fonts de legitimació i d'acció". Ulrich Beck: Viviendo en una sociedad de riesgo mundial

2 comentaris:

  1. // em sembla que vaig veure també aquest reportatge "l'art de viatjar"

    sortia un tio dins d'un creuer ancorat al port de barcelona i deia "prefereixo no baixar del creuer, perquè fa tants anys que somio en veure barcelona, que millor és que es quedi en un somni i no trencar-lo", una frase que considero d'una estupidesa altament elevada, o sigui que la veritat és que ja no em vaig mirar la resta del reportatge..



    deixant aquesta frase de banda, que no ve gaire a res amb el teu post,

    a mi em sembla que era més perillós anar al Iemen fa cent anys que no pas ara

    ResponElimina
  2. Jordi:
    El risc forma un paquet amb l'hospitalitat desinteressada i l'exotisme. L'absència d'estructures estatals que protegeixin efectivament els turistes fan la resta. Fa uns anys era també un problema fer turisme al Perú de Sendero luminoso o a certes zones de l'actual Colòmbia .
    A Bagdad moren cada dia 50 persones en atemptats, tan bones persones com les compatriotes al Yemen. Per què no ho sentim tant?

    ResponElimina