Filosofia prové del grec philosophía, “amor al saber”, derivat del verb philéo, “estimar” i sophía, “saber”, “saviesa”. Etimològicament significa, doncs, “amor a la saviesa”. La paraula sophía pot traduir-se com a “saber teòric”, en paraules d’Aristòtil com a “ciència”; d’igual manera, phílos, ”l’amic” o “l’amant” d’aquest saber intel·lectual pot entendre’s, a la manera de Plató, com a aplicat a aquell que desitja, o està àvid de, saber.
Els grecs distingien amb freqüència entre el saber, epistéme, com a coneixement només teòric -bàsicament, la matemàtica-, i la saviesa, sophía, com a coneixement a la vegada teòric i pràctic propi del savi. Així la sophía podia fer virtuós a l’ésser humà ensenyant-li com ser bo i podia fer-lo comunitari ensenyant-li com ser bon ciutadà. La sophía tenia, doncs, una dimensió que era també moral i política.
Recentment s'han editat alguns llibres i quaderns sobre el que cal saber de filosofia. L'altre dia en una llibreria de Barcelona, mig amagat en una columna lateral, vaig trobar un quadern de filosofia per adults:
Todo lo que hay que saber sobre Filosofía Si voleu consultar algunes pàgines aquí teniu un exemple:
primeres pàgines. El meu dubte és si amb aquest quadern s'aconsegueix saber tot el que cal sobre filosofia, encara que potser pot ser útil com a introducció al saber filosòfic a través de preguntes per pensar i reflexionar. Tot i això també inclou exercicis per deixar de pensar (?) com mots encreuats, dibuixos amb punts, relacions... Al final hi ha les solucions a tots els exercicis.
Un altre d'aquests llibres, una mica menys ambiciós que l'anterior, és el de Ben Dupré:
50 cosas que hay que saber sobre filosofía on es tracten diferents conceptes, arguments i problemes filosòfics classificats per temes: problemes de coneixement, qüestions mentals, ètica, drets dels animals, lògica i sentit, ciència, estètica i religió. De la introducció cal destacar el següent:
"Durante la mayor parte de su dilatada historia la filosofía ha contado con un número considerable de individuos peligrosos provistos de ideas peligrosas. A causa de sus ideas presuntamente subersivas, Descartes, Spinoza, Hume y Rousseau, por nombrar sólo a unos pocos autores, fueron amenazados con la excomunión, o forzados a aplazar la publicación de sus obras, o privados de las promociones profesionales, u obligados a exiliarse. Y al más notable de todos los filósofos, el ciudadano ateniense Sócrates, lo consideraron una influencia tan nociva que decidieron ejecutarlo. No hay muchos filósofos en la actualidad a los que se ejecute por sus ideas, lo cual es una lástima (en cuanto que indica hasta qué punto el sentido del peligro se ha ido desvaneciendo).
En la actualidad, la filosofía se considera la disciplina académica por antonomasia, con sus practicantes firmemente enclaustrados en sus torres de marfil, al margen de los problemas de la vida real. Pero la caricatura se encuentra lejos de la verdad en muchos sentidos. Los problemas de la filosofía son siempre profundos y a menudo difíciles, pero también importan. La ciencia, por ejemplo, tiene la capacidad de llenar el mercado con toda clase de golosinas, desde los niños de diseño hasta la comida modificada genéticamente, pero por desgracia no nos proporciona -y no puede hacerclo- el manual de instrucciones. Para decidir qué deberíamos hacer, en vez de qué podemos hacer, tenemos que recurrir a la filosofía."
