Durant la primavera succeeix un fenomen prou conegut, però no per això menys curiós, em refereixo a l’anomenada popularment astènia primaveral. Precisament en l’època de floració més gran, quan la natura es desperta del fred somni hivernal, en alguns humans es produeix una sensació de fatiga i manca de vitalitat generalitzada. Els experts en desconeixen les causes. Alguns diuen que podria ser una manifestació normal del procés d’adaptació del cos a les noves condicions de lluminositat. Altres ho relacionen amb les al·lèrgies primaverals, als canvis climàtics o al pas d’una estació a una altra. En cap cas es considera una malaltia, sinó només un trastorn físic passatger, sempre i quan no es perllongui durant mesos. Aleshores cal un tractament farmacològic adient.
No sé si és astènia primaveral o fatiga de final de curs el que està afectant aquest blog. Tot un curs anant i venint cada dia de Girona a Olot i d'Olot a Girona, cansa a qualsevol. La carretera esgota i esmorteeix les idees, quan no les atura completament.
També provoca un cert esgotament comprovar l’anorèxia filosòfica que està afectant al Departament d’Educació i que conduirà inexorablement a la reducció de les hores de filosofia a batxillerat. Malgrat els esforços, qualsevol resistència sembla ser que serà inútil (frase que utilitzaven els Borgs quan volien assimilar a un humà- veure Star Trek).
Com ja va anunciar Jean Baudrillard (1929 – 2007): vivim en una cultura de l'anorèxia, on el pensament profund és tractat com l'obesitat que cal eliminar. Els mitjans de comunicació són els culpables d'aquesta cultura, perquè han convertit el món en un simulacre, i vivim en la superfície del que no existeix.
Si fa unes setmanes es manifestaven a Madrid i a Catalunya ens concentràvem al voltant de l’estàtua del Desconsol situada enfront del parlament en una font sense aigua.
Ara els alumnes de la Universitat de València han muntat un campament de protesta: el campament Diògenes.
