Creacionistes

Una cosa és voler crear pensament, és a dir, aportar idees originals i noves, com per exemple les que intento produir en aquest blog. Sense gaire fortuna, tot s’ha de dir. Sobretot ho dic pels darrers comentaris, que brillen per la seva absència. O bé crear una obra d’art, com el que fan els artistes mitjançant diversos materials. En ambdós casos la creació sempre parteix d’alguna cosa prèvia, ja sigui d’idees anteriors, de materials disponibles... Una altra cosa és pretendre crear del no res a partir d’una instància superior a tot el que existeix. Això és el pretenen defensar els creacionistes i a més n’estan fent propaganda com es pot llegir a la següent notícia de vilaweb: Els creacionistes reparteixen propaganda a professors de la UB- L'Atlas del Creacionisme l'han repartit ja en diverses universitats europees

Malgrat la pluralitat de proves que recolzen l’evolucionisme, n’hi ha que encara segueixen insistint en la creació dels éssers vius per un ésser superior i totpoderós. Actualment negar l’evolució és negar l’evidència. En alguns Estats de nord-america sembla ser que allò evident es tapat per núvol de superstició i creença. Tot i que no cal anar tan lluny. Un dia una professora de filosofia em va dir que ella no ensenyava l’evolucionisme perquè no hi creia i no en volia sentir a parlar. En canvi creia en una creença obsoleta i mancada de proves.

Els que creuen en el creacionisme són pocs, però força tossuts. Segueixen mantenint una teoria basada en un llibre mític i ple de metàfores com la Bíblia. La qüestió és com és possible que avui en dia, encara hi hagi gent que negui l’evolució. Són uns ignorants? Alguns potser sí, però els altres (la majoria) estan encegats i no veuen més enllà de les seves creences. És que potser no hi ha prous fòssils que demostren el contrari? Cada vegada s’estan obtenint més proves que confirmen l’evolució de les espècies defensada per Charles Darwin i continuada per les diferents teories evolucionistes posteriors. Per exemple s’han trobat fòssils de peixos amb potes, precedents dels primers rèptils; animals que han anat modificant els seus gens al llarg dels milers i milers d’anys d’existència; el nostre parentiu amb els ximpanzés, amb els que compartim el 98 gairebé 99 dels gens; etc.

«Quan considero tots els éssers no pas com a creacions especials, sinó com els descendents directes d'uns pocs éssers que visqueren molt abans que es diposités la primera capa del sistema silurià, em sembla que s'ennobleixen. ... Com que totes les formes de vida existents són descendents directes de les que visqueren molt abans de l'època siluriana, podem estar segurs que la successió ordinària per generació no s'ha trencat ni una sola vegada, i que cap cataclisme no ha desolat el món sencer. Per això podem mirar amb alguna confiança cap a un futur segur de la mateixa durada immesurable. I, com que la selecció natural treballa només per i per a benefici de cada individu, tots els dots corporals i, mentals tendiran a progressar cap a la perfecció." Charles Darwin: L'origen de les espècies