Realitat quàntica

Es pot discutir si hi ha una realitat independentment de la nostra percepció de la mateixa o no. Però, per a la física quàntica i per als humans la realitat és multidimensional. La diferència existent entre les nostres percepcions de la mateixa realitat en són una prova. Fins i tot, per alguns la percepció de la realitat pot estar totalment deformada segons els seus interessos. D’exemples n’hi ha molts, per sort o per desgràcia. L’exemple més evident va ser aquell que va conduir a acusar una banda armada d’uns fets que havien estat realitzats per uns altres. En aquest cas hi van confluir molts interessos i manipulacions diverses. Em refereixo a l’11M. Però hi ha altres casos que tot just ara són desvelats. Des d’avui al Google Earth es pot observar quina és la realitat que té lloc al Sudan. Una guerra invisible per la majoria dels mitjans informatius occidentals. Una altra guerra invisible però ben real va ser la que va tenir lloc al centre d’Àfrica entre ètnies rivals. Tot just ara ens l’expliquen algunes pel·lícules de cinema que s’estrenaran aviat. En el seu moment va ser real només per qui la van viure, per la resta va ser invisible.

Un altre cas de divergència de la percepció de la realitat és el que està succeint amb Núria Pòrtules, empresonada per presumpta vinculació a grups terroristes. Una presumpció que no deixa de ser una il·lusió provocada per alguns que volen veure més enllà del que és la realitat. Tots aquests exemples, també ens mostren les greus repercussions per al coneixement de la realitat que poden tenir les diferents percepcions d’aquesta realitat.

He relacionat aquestes idees després de sentir avui a Teresa Versyp en una conferència a la UdG sobre “La realitat quàntica: una nova dimensió de coneixement”. Quina relació té amb la multidimensionalitat de la realitat i la nostra percepció d’aquesta realitat? Doncs, segons el nou paradigma quàntic: l’Univers és subjectiu en el sentit que nosaltres formem part d’una realitat quàntica i decidim com es manifesta. No es pot conèixer el present en tots els seus detalls perquè té múltiples possibilitats (principi d’incertesa de Heisenberg). A més a més, els darrers estudis sobre la composició dels àtoms i les partícules subatòmiques condueixen a pensar que els àtoms interactuen contínuament amb una dimensió invisible. S’ha arribat a parlar d’un buit quàntic constituït per partícules que apareixen i desapareixen. Aquestes partícules formarien un mar d’energia que ho impregnaria tot i seria invisible a qualsevol longitud d’ona. Aleshores, la realitat tindria una dimensió invisible. Malauradament, en el camp social, no calen gaires teories quàntiques per adonar-se’n que la realitat té una dimensió invisible, sobre tot quan hi ha certs interessos per a no fer-la visible.

“Reconeixem i hem de reconèixer les limitacions de la nostra activitat cognoscitiva. No podem equiparar, de manera justificable, la realitat amb el que pot, en principi, ser conegut per nosaltres; ni es pot equiparar la realitat amb el que poguéssim, en principi, expressar mitjançant el nostre llenguatge. I el que és verdader aquí per al nostre tipus de ment és també verdader per a qualsevol altre tipus de ment finita. Qualsevol tipus de ser cognitiu físicament factible pot conèixer només una part o aspecte de la realidad.” RESCHER, Nicholas. Razón y realidad: la infradeterminación de las teorías y los datos