Tecnologia i societat

Actualment la tecnologia ens envolta en qualsevol de les activitats quotidianes que realitzem, des que ens llevem fins que ens anem a dormir. Aparells d’ús particular com el secador de cabell, la torradora, la cafetera, la nevera, la rentadora... entre d’altres aparells tècnics –entre els quals es poden incloure totes les TICs- ens són gairebé imprescindibles en el món occidental desenvolupat. El consum d’aparells tecnològics ha provocat com a conseqüència una unificació dels individus, com no s’havia produït mai abans. Es podrien establir, d’aquesta manera dos grups diferents: per una banda, els que tenen l’accés al consum, gaudint de tots els seus avantatges i comoditats; i, per altre part, els que són consumits a causa del seu ínfim poder adquisitiu i per tant exclosos de les noves tecnologies.

En aquesta època on la tecnologia és considerada com una eina de domini de la naturalesa i un mitjà per a desenvolupar les capacitats humanes en tot el seu abast, es pot passar, imperceptiblement a vegades i en d’altres més visiblement, de la tècnica del domini a un domini de la tecnologia. Una de les causes de la ceguesa i seducció del domini tècnic la podríem trobar en el fet que el segle XX és un segle totalment tècnic on l’humà gairebé no pot viure sense la tecnologia, ja sigui en l’àmbit estrictament industrial o en l’àmbit més general dels instruments d’ús individual. La impressió més comunament acceptada és que l’humà no és res sense l’aparell tecnològic. La tecnologia domina en tots els àmbits de la vida quotidiana i gràcies a l’electricitat, que va provocar la segona gran revolució industrial, vivim en un moment de revolució tecnològica que afecta, vulguem o no, a tota la nostra vida i manera de fer les coses.

Per L. Mumford és possible un domini de la tecnologia fent un ús apropiat de la mateixa. Per J. Habermas, és necessari millorar la comunicació amb la naturalesa i no de canviar la tècnica. En canvi J. Ellul considera que malgrat tots els esforços per alliberar-nos del domini de la tècnica aquesta segueix el seu curs imparable sense que puguem fer-hi res. La llei principal de la nostra època, segons Ellul és la següent: “Tot el que és tècnic, sense distinció del bé i del mal, s’utilitza necessàriament quan se’n disposa.” L'Edat de la tècnica.

És la tecnologia la que s'adapta a la societat, i no a l'inrevés? http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2353089

http://www.uoc.edu/premsa/reportatges/comunicacions_mobils.html