Desvirtualització

Aquests dies tenen lloc les primeres Jornades de la catosfera i un centenar de blocaires ens estem desvirtualitzant a Granollers. Desvirtualitzar-se no és fàcil, al principi provoca una sensació estranya. Per primera vegada pots mantenir un diàleg no virtual amb qui només havies intercanviat missatges en la virtualitat. Vaig poder intercanviar impressions amb Entrellum i Dipofilopersiflex II; despertar a Josepsort; i anar a sopar amb alguns blocàires com Mails per a Hipàtia, Marcús, Estatpropi.cat, Indústries i caminars, més alguns altres que no sé qui eren.

En una de les conferències inaugurals “Els ciutadans digitals”, César Calderón va presentar les característiques principals de la Societat 2.0: compartir, intercanviar, horitzontalitat en la comunicació, activisme hacker (passar-s’ho bé amb el que es fa). També va anomenar algunes de les eines principals per al ciberactivisme: blogs, xarxes socials, wikis, tafaneres, twitter, facebook, youtube. I a continuació va descriure el perfil del Ciutadà 2.0: un home orquestra on cadascú és el medi. Al final va explicar alguns exemples de ciberactivisme.

En l’altra de les conferències inaugurals, Territori 2.0, Marc Vidal va començar definint als blogs com un territori de talent i mèrit, una eina de contrapès a l’opinió oficial, un altaveu democràtic que tothom pot utilitzar, un diàleg i debat, i un espai on s’intercanvien idees on el missatge final és el que queda. Un blog és un espai on les bones idees sobreviuen, és talent global i vigilància activa. En definitiva els blogs poden esdevenir l’origen d’un món millor, l’embrió d’una societat més lliure.

Sense temps ni per respirar, es va iniciar la taula oberta sobre el codi ètic blocàire. Frisava per sentir el que dirien. Tots dos ponents estaven en contra la regulació ètica en els blogs, en què no hi havia d’haver-hi regles. Juan Varela al final de la seva intervenció apostava per una ètica hacker, no aristotèlica ni tomasina. En Vicent Partal va deixar clar d’entrada que no cal un codi ètic dels blogs, tot i que va afegir que sovint no hi ha prou educació dels usos d’Internet. Amb tot, va afegir alguns punts que haurien de ser font de discussió i una proposta. Els punts a discutir eren els següents: Anonimat o no; Conversa (no necessitat de comentaris); qualitat (en la presentació i en el diàleg que mai ha de ser crispat) on va recalcar la necessitat d’una cultura de la veritat no analògica; respecte als objectius marcats; i, conèixer les conseqüències (estendre la cultura de la conseqüència). En definitiva, no cal un codi ètic obligatori, però sí algunes normes bàsiques de conducta adoptades lliurement. La proposta final era d’incloure més informació del perfil personal (per tenir més dades de qui presenta la informació i per què ho fa) i posar una llicència Creative Commons.

En el debat posterior Juan Varela va assenyalar la necessitat d’una llei de dret d’accés a la informació per tenir accés als registres del govern sobre les nostres dades. En aquest sentit sí que hi hauria d’haver un codi ètic.

Tot seguit, sense pausa i molt més tard del previst, va començar l’última taula rodona del dia sobre “Blocs i educació”. El moderador Pitu Martínez va obrir la taula explicant l’èxit de l’xtecblocs (6.300 blocs oberts), aportant les dades de la UOC segons les quals els col·lectius professionals que utilitzen més Internet són els professors i els alumnes. També va deixar oberta la qüestió de com ensenyar el bon ús d’Internet als ciutadans del futur. Anna Pèrez experta en blocs educatius i Núria Prunés van dir que els blocs són una bona eina per aprendre a escriure i potencien l’aprenentatge col·laboratiu. Per Enric Gil els blocs són un bon complement a les classes presencials, però va afegir que al món de l’ensenyament encara hi ha gent analògica. Per últim, J. A. Donaire va puntualitzar que els blocs permeten participar a l’alumne en el procés de coneixement i promouen una actitud activa.