Una societat digital

No hi ha com viure en una societat digital per haver d’esperar més de mitja hora a que els ordinadors acceptin la comanda d’un contracte. Això és el que em va passar l’altre dia en una botiga de telefònica. Només apareixien pantalles d’error i que no acceptaven les dades. Simplement, el que succeïa és que el servidor estava col·lapsat. Normalment, em va dir amablement la noia que m’atenia, només són 5 minuts. Aquest normalment deu ser més aviat un extraordinàriament, si tens una mica de sort.

No hi ha com viure en una societat digital per a que a partir de principis d’aquest any tots haguem de pagar més per qualsevol mitjà de còpia o reproducció. Aquestes són les exigències de la llei del cànon digital. Haurem de pagar més pels CDs amb els que es copien les dades dels arxius de l’ordinador. Haurem de pagar més per copiar les cançons de discs originals a format mp3 per minimitzar l’emmagatzematge i fer servir un sol disquet per escoltar-lo al reproductor mp3 del cotxe. Pagar més per qualsevol dispositiu USB, etc. Tot perquè en principi “tots som culpables”. Això és el que em va dir el venedor d’una botiga d’informàtica al vendre’m un dispositiu bluetooth que ja no valia el que marcava el preu del producte, perquè l’havien marcat abans de la nova llei. Com diu la dita: Sempre acaben pagant justos per pecadors. I si ha de ser així, potser serà millor fer-se pecador que no pas just.

L’any 1995 es va publicar un llibre de Nicholas Negroponte: Being digital (traduït al castellà amb el títol El mundo digital) anticipant tot un somni futurista que en certa manera ja s’ha fet realitat en el present, o no? Si partim de la distinció de Negroponte entre àtoms i bits, certament els bits estan guanyant la partida als àtoms. La informació ja no es transmet a través del àtoms (premsa escrita, llibres...), sinó que augmenta la seva transmissió a través dels bits (ciberespai). Els bits són l’element més petit en l’ADN de la informació i l’element bàsic de la computació digital. Els bits, formats per entitats numèriques (1,0) no tenen pes, ni tamany, ni color i viatgen a la velocitat de la llum. Els bits són els responsables de la digitalització del món, una digitalització que té unes implicacions importants en el conjunt de la societat, en la manera de relacionar-nos, en la concepció de la intel·ligència i en la forma de transmetre la comunicació. Una de les conseqüències de la digitalització és el trasllat de la intel·ligència del transmissor al receptor. En la premsa escrita, per exemple, o en la televisió analògica, la intel·ligència està en el transmissor i el receptor es limita a rebre la informació, en canvi amb la digitalització els bits poden anar del transmissor al receptor fent possible la interacció a dues bandes, fins al punt que el receptor es pot convertir en la vertadera intel·ligència i el transmissor en un simple intermediari. A més a més, la digitalització permet classificar la informació per a que el receptor trií el que més l’interessa, passant a tenir un lloc destacat en la comunicació.

La digitalització també implica una economia del bit. No es tracta de transmetre més bits, sinó menys a més velocitat. És més important la qualitat que no pas la quantitat. Uns bits de bona qualitat poden generar altres bits. “Ser digital és poder créixer.” (p.60) Aquesta és una de les característiques, segons N. Negroponte, del món digital: la capacitat per poder evolucionar, canviar i créixer a partir de poques dades de la mateixa manera en què ho fa un organisme viu.

"Els bits no es mengen; en aquest sentit no poden calmar la gana. Els ordinadors tampoc no són ens morals; no poden resoldre temes complexos com el dret a la vida o a la mort. Tanmateix, ser digital ens proporciona motius per ser optimistes. Com ocorre amb les forces de la naturalesa, no podem negar o interrompre l'era digital. Té quatre qualitats molt poderoses que la faran triomfar: és descentralitzadora, globalitzadora, harmonitzadora i permissiva." Nicholas Negroponte: El mundo digital, pàgs.270-271

| View | Upload your own