Àgora

Àgora és una pel·lícula d'Alejandro Amenábar sobre Hipàtia d'Alexandria i  l'astronomia, però també és una crítica al fanatisme religiós de tots els temps. Imatges des de l'aire per mostrar els humans com a insectes, uns humans que es creuen superiors a la resta d'animals però es comporten com ells. Una frase, la d'Hipàtia quan l'acusen d'impietat i de no creure en res, aleshores ella respon que només creu en la filosofia. M'han vingut ganes d'aplaudir.

Com era d'esperar, un final tràgic per a una gran pensadora i per a tota una civilització perduda.  En conjunt, m'ha emocionat, tot i que he trobat a faltar més explicació verídica de la història i dels personatges.   

Dies de filosofia, trens, suor i platja

Dilluns: pel matí lliurament de notes esglaonades a primer de batxillerat. Alguns i algunes no van venir ni a recollir-les, ja sigui per poc interès o perquè estaven fent l’estada a l’empresa. Per la tarda viatge a Barcelona en un tren amb aire condicionat. Després pels carrers de Barcelona: suor i més suor.

A la UB conferència-curs màster de la filòsofa Ursula Wolf sobre l’ètica i els animals. La qüestió de referència: quin ha de ser el comportament moral envers els animals? Com s’han de tractar els animals? Tenen drets els animals? Quins?

La moral no permet fer patir als animals en qüestions irrellevants, però en altres casos com la cura de malalties és permissible. Una justificació que no és suficient. Mentrestant la meva ment no parava de suar i qüestionar-se: no som nosaltres també animals? De quins animals parlem? Què vol dir ser un animal?

L’exposició s’aturava després de cada apartat per a discutir amb els assistents. Algú va preguntar què passava amb els virus, com se’ls havia de tractar, tenen drets? (a mi el que em preocupava era saber si aquest estiu em tornava a picar un mosquit tigre, el podria matar o havia de respectar els seus drets?). Calia fer una distinció entre diferents tipus d’animals. Aleshores uns tenen drets i els altres no? Com es fa la classificació?
Respecte al contingut teòric de la conferència ja en parlaré un altre dia.
Tornada de Barcelona amb un tren sense aire condicionat, suor i més suor.

Dimarts va ser un dia d’aquells complicats, tres opcions gairebé a la mateixa hora. Al final només vaig poder triar una opció i això sempre és difícil. Una altra vegada viatge en un tren puntual i amb coneguts cap a Barcelona per a una reunió amb professors de filosofia. Carrers de Barcelona plens a gom a gom de turistes i vianants de tot tipus. Suor i més suor. Per sort el tren de tornada tenia aire condicionat.

Dimecres pel matí ennuvolat. A migdia ruixat i tren amb retard. Abans de ploure, xafogor intensa, cursa cap a l’estació de tren. Primer, el tren portava 20 minuts de retard, després mitja hora, al cap de poc temps ja s’havia suspès i finalment va arribar amb 45 minuts de retard. Viatge sorprenent, el tren gairebé volava sobre les vies. El maquinista volia recuperar el temps perdut, no sé si havia llegit a Proust. Al final només va arribar amb 25 minuts de retard sobre l’horari previst. Una hora de viatge trepidant i encara no tenim l’AVE.

A la UB conferència-curs màster de Seyla Benhabib en anglès, fotocòpia en castellà. El tema era Un altre universalisme: sobre la unitat i la diversitat dels drets humans. Com reconciliar les pretensions d’universalitat amb la diversitat de formes de vida? Existeix un dret fonamental: el dret a tenir drets de tot ésser humà. Exposició de diferents teories. Problema de fons: la relació entre la llei dels diferents Estats i la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948. Definició genèrica d’universalisme: creença en l’existència d’una naturalesa humana fonamental o una essència que defineix el que som en tant que humans. Distinció entre diferents tipus d’universalisme: essencialista, justificador i moral i jurídic. Quin d’aquests universalismes s’ha de defensar? Tots estan relacionats i un implica l’altre. L’universalisme consisteix en experiències per establir una comunitat a través de la diversitat, conflicte, divisió i lluita. L’universalisme és un objectiu moral pel qual lluitar i implica el respecte per la llibertat comunicativa de l’altre.
El torn de preguntes es va posposar per després del descans. No em vaig quedar, el tren m’esperava i als carrers plens de Barcelona, suor i més suor.

Dijous va estar núvol fins cap a mitja tarda. Els meus plans de platja es van haver d’ajornar. Finalment, avui divendres....

Hipàtia d'Alexandria

Hipàtia d'Alexandria va ser una de les primeres dones de la història que va contribuir al desenvolupament de les matemàtiques i de la filosofia neoplatònica. Va néixer a Alexandria l’any 355-370 (no se sap amb exactitud la data del seu naixement, ni de la seva mort) i va morir en aquesta mateixa ciutat aproximadament l’any 415-416.

El seu pare Teó d'Alexandria li va ensenyar tot el que sabia de matemàtiques, astronomia i filosofia. Teó volia que Hipàtia fos "un ésser humà perfecte" i per això vigilava molt de prop l’educació de la seva ment i del seu cos.

Hipàtia es dedicà, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia i Mecànica en el Museu d'Alexandria fundat per Ptolomeu. A més, ocupava la càtedra de Filosofia platònica raó per la qual els seus amics li deien "la filòsofa". Va guanyar tal reputació que al Museu assistien estudiants d’Europa, Àsia y Àfrica a escoltar les seves ensenyances sobre "l'Aritmètica de Diofant" i la seva casa es convertí en un gran centre intel·lectual.

Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filòsofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant la perseguien. Els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres grecs, van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant-los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipàtia es va negar; es va negar a convertir-se al cristianisme, es va negar a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat en el Museu. En la quaresma, el mes de març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’Alexandria, va ser assassinada.

"La seva vida va finalitzar de manera tràgica, tal com ens ho explica Sòcrates Escolàstic: "Uns quants exaltats amb els monjos al capdavant, van conspirar entre tots i van atacar la dona per l'esquena, quan tornava cap a casa seva. L'arrancaren del seu carruatge i l'arrossegaren fins a l'església que es coneix amb el nom de Kaisarion. Allí, li tragueren la roba i esquinçaren el seu cos amb trossets de petxines. Membre a membre, espadaçaren la dona i portaren després els trossos a un lloc anomenat Kikaron per cremar-los." Fragment extret del llibre de Ingeborg Gleichauf: Vull comprendre. Història de dones filòsofes.

A la tardor està prevista l'estrena de la pel·lícula "Àgora" del director de cine Alejandro Amenabar on s'explica la història d'aquesta gran filòsofa i matemàtica egipcia en la seva lluita per salvar la saviesa del món antic amb l'ajuda dels seus deixebles el jove esclau Davo i Orestes.

Centenari de Simone de Beauvoir

Ara fa cent anys va néixer Simone de Beauvoir (coneguda també amb el sobrenom del castor), una escriptora i filòsofa francesa que ha esdevingut una de les principals representants del feminisme modern. Precisament, aquests dies s’ha celebrat un col·loqui internacional a Paris per commemorar el centenari del naixement de Simone de Beauvoir. El seu llibre El segon sexe (1949) va revolucionar el pensament dels anys 50 i 60 sobre el paper de la dona en la societat i es va convertir en la Bíblia del feminisme dels anys 70. Tanmateix, si no fos perquè va ser la companya sentimental de Jean Paul Sartre, potser la seva obra no hagués aconseguit tenir el ressò merescut.

Avui a classe tractant el tema dels prejudicis existents en la societat actual, unes alumnes de batxillerat han dit que encara hi ha molts prejudicis sobre la igualtat de sexes i el feminisme. Si una dona és massa igual a un home, en el sentit de realitzar el mateix tipus de treball se la considera poc femenina. El masclisme segueix existint, tot i que es digui que va de baixa. Però també es dóna el cas contrari, quan per exemple un home manifesta les seves emocions en públic o és massa sensible. Sense anar més lluny i com a exemple: l’altre dia uns alumnes de tercer d’ESO quan estàvem mirant la pel·lícula Billy Elliot criticaven l’actitud del noi que volia ballar qualificant-lo de nena i d’homosexual. Com es pot comprovar, malgrat tots els esforços per canviar la situació, els prejudicis referents a la identitat i condició sexual segueixen existint en la societat actual.

“La dona? És molt senzill, diuen els amants de les fórmules senzilles: és una matriu, un ovari; és una femella, i n'hi ha prou amb aquesta paraula per definir-la. En boca de l'home, l'epítet «femella» sona com un insult, i tanmateix, ell no s’avergonyeix de la seva animalitat, està orgullós que es digui d'ell «És un mascle!» El terme «femella» és pejoratiu, no perquè arreli a la dona en la naturalesa, sinó perquè la confina dins dels límits del seu sexe; i si aquest sexe sembla a l'home menyspreable i enemic, fins i tot entre els animals innocents, és evidentment a causa de la inquieta hostilitat que en ell desperta la dona, malgrat que vol trobar en la biologia una justificació per a aquest sentiment. La paraula femella desperta en ell un cúmul d'imatges: un enorme òvul rodó atrapa l'àgil espermatozoide i el castra; monstruosa i repleta, la reina dels tèrmits reina sobre els mascles esclavitzats; la mantis religiosa, l'aranya, sexualment satisfetes trituren al seu company i el devoren; la gossa en zel recorre els carrers deixant darrere de si una estela d'olors perverses; la mona s'exhibeix impúdicament i s'escapoleix amb una coqueteria hipòcrita; les feres més superbes, la tigressa, la lleona, la pantera, s'ajeuen servilment davant de la imperial assiduïtat del mascle. Inert, impacient, astuta, estúpida, insensible, lúbrica, ferotge, humiliada: l'home projecta sobre la dona totes les femelles alhora. I el fet és que és una femella. Tanmateix, si volem abandonar els tòpics, se'ns plantegen immediatament dues preguntes: què representa la femella en el regne animal? Quina espècie singular de femella es realitza en la dona?”. Simone de Beauvoir (1949) El Segon Sexe. Extracte del primer capítol: Les dades de la biologia.