divendres, 16 de març del 2007

El sentiment moral

La raó no determina la moral, sinó el sentiment. Així, es pot resumir el pensament de D. Hume respecte a la moral. La raó ajuda a elaborar judicis sobre les conseqüències de les accions. És la raó qui discerneix els pros i els contres de dur a terme una acció o una altra. Però qui intervé decisivament en el moment d’actuar i d’aprovar o reprovar una acció és el sentiment. Com diu D. Hume: “Però encara que la raó, ben assessorada i documentada, pugui preveure suficientment les conseqüències útils o pernicioses de les qualitats o accions, no pot produir per ella mateixa l’aprovació o blasme morals.” Investigació sobre els principis de la moral (Apèndix 1).

Es poden tenir moltes raons per dir que no és correcte el que va demanar Immaculada Echevarria, la malalta de distròfia muscular que va decidir acabar amb la seva vida. Però, en últim terme, són els sentiments els que jutgen l’acció. No hi ha un bé i un mal absoluts, ni tampoc unes normes o regles universals que es puguin aplicar en tots els casos. D’aquesta manera pensen aquells que apliquen els mateixos judicis a casos diferents, com si existissin normes aplicables universalment. Per exemple, avui he sentit com el president de l’Associació de Bioètica d’Andalusia comparava el cas de la Immaculada al de Juana Chaos. Una comparació que em sembla fora de lloc, ridícula i absurda.

No es pot aplicar el mateix criteri en tots els casos, sobretot quan les circumstàncies són molt diferents. En un cas tenim la voluntat de morir per acceptar l’inevitable després d’una llarga i penosa malaltia sense curació possible. En l’altre una manifestació de protesta per una situació que l’afectat considerava injusta. Es pot admetre que en tots dos casos es va fer el possible per mantenir la vida, però la voluntat de morir per part dels afectats era molt diferent. Jutjar dues situacions diferents de manera semblant, condueix a caure en un prejudici, el de creure que existeix una llei moral general, deixant de banda les circumstàncies particulars.

Com bé assenyala Hume: “Mentre ignorem si un home va ser o no l’agressor, com hem de determinar si qui l’ha matat és culpable o innocent? Ara, un cop coneguts tots els aspectes i les relacions, l’enteniment ja no té res més a fer, ni cap objecte on aplicar-se. L’aprovació o blasme subsegüents ja no són feina del judici, sinó del cor; i ja no consisteix en una proposició o afirmació teòrica, sinó en un sentiment.” Investigació sobre els principis de la moral (Apèndix 1)

El mateix es pot dir de molts casos en la vida. Quantes vegades no hem pensat que seria millor i més raonable, dur a terme determinada acció i al final hem fet tot el contrari? És el cor a qui hem acabat escoltant. Ja ho va dir Pascal: “El cor té raons que la raó no entén”.


“La nostra hipòtesi és planera. Manté que el sentiment determina la moralitat. Defineix la virtut com a tota acció o qualitat mental que ens produeix un sentiment plaent d’aprovació; i el vici, com el contrari d’això.” D. Hume: Investigació sobre els principis de la moral (Apèndix 1)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada