Després de l’eclipse de Lluna sembla com si una part del món també s’estigués eclipsant. S’eclipsen els partits de futbol com el del Barça i el Sevilla de dissabte. S’eclipsen els partits polítics, després de prendre decisions que no són al gust de tothom. S’eclipsen de mala manera algunes relacions de parella desafortunades, com per exemple a Ripoll aquest passat cap de setmana. S’eclipsen les relacions amistoses o que se suposaven que ho eren. S’eclipsen les esperances d’un món diferent, ni millor ni pitjor. S’eclipsen les persones que ja no poden o no volen seguir vivint una vida indigne.
S’eclipsen moltes coses com per pensar si no serà l’eclipsament una llei de la vida. No estarem vivint en un moment d’eclipsament globalitzat? En comptes de ser el món el que eclipsa la lluna, no serà el mateix món el que s’està eclipsant?
“Tot s’eclipsa” serà aquest el sentit de la vida?
(Les fotografies les vaig fer amb el meu nou telescopi durant l'eclipse del 3-4 de Març)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada