Un món que no mira

Una cosa és veure i l’altre mirar. Per veure només fan falta un parell d’ulls o alguna pròtesi ocular que ajudi a veure millor. Per mirar és necessari un procés més complex. I si parlem d’un mirar en sentit filosòfic, aleshores implica examinar atenta i reflexivament alguna cosa o idea a fi d’anar més enllà del visible a primer cop d’ull. En referència a aquest mirar tenim com a exemple el blog de l’home que mira, que precisament ahir es va presentar el llibre que recull algunes entrades d'aquest blog en format paper. Amb les seves reflexions pretén burxar en les consciències i fer-les despertar del somni de la raó, que com ja sabem pot arribar a crear monstres.

El món actual és un món que veu passar sense immutar-se un feix d’esdeveniments i informacions. És un món que no es para a mirar, a pensar. S’ha perdut l’encanteri de la mirada. J. P. Sartre va ser un dels filòsofs que va insistir més en la importància de la mirada. Som en tant que altres ens miren. No n’hi ha prou amb que ens vegin. Veure és molt superficial, és surar per la superfície de la realitat. Mirar és aprofundir en els misteris de l’alteritat.

Com fer que el món torni a mirar? Quins mecanismes o pròtesis s’hauran d’utilitzar? Ens podran ajudar els diferents blogs de filosofia existents a la xarxa?

“Qui no entén una mirada, no entén una llarga explicació”. (Proverbi àrab)