Venjar-se és una acció mitjançant la qual quelcom o algú torna una ofensa a qui l’ha realitzat. La venjança és el resultat del ressentiment per un mal rebut. Segons el nou diccionari de la llengua catalana la venjança és una punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. Segurament un dels filòsofs que més ha tractat la qüestió de la venjança ha estat Nietzsche a l’atribuir aquest ressentiment venjatiu als esclaus per fer front al poder dels nobles.
“La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als qui els està vedada l’autèntica reacció, la reacció de l’acció, i que es resquiten únicament amb una venjança imaginària.” La genealogia de la moral. Alianza, Madrid 1980, p. 42-46.
Però ara no vull parlar de la venjança humana, sinó de
La veritat és que amb tot el canvi climàtic que estem patint i amb l’estiu avançat a l’abril, es podria començar a pensar que realment estem sotmesos a una mena de venjança de la terra amb molt males intencions. Serem a temps d’arreglar-ho o acabarem tots rostits o anegats abans del que ens pensem?
Bon dia de Sant Jordi, Anna
ResponElimina@--'--,---
Moltes gràcies, ramon.
ResponElimina