L’auto-superació

El desig de superar-se és connatural a l’espècie humana. Si no fos per aquest desig, segurament no haguéssim baixat dels arbres i malauradament tampoc estaríem destruint els recursos naturals. Però quan es parla d’auto-superació s’han de distingir dos nivells: un seria el físic i l’altre l’intel·lectual. Per extensió alguns ho han volgut aplicar també a la mateixa naturalesa i al pensament, a les idees. Per exemple el sistema hegelià intuïa l’afany de superació de les idees per anar més enllà de les diverses realitats existents i assolir l’absolut, la seva plena realització.

Superar-se físicament és el que pretenen els esportistes quan s’esforcen per ser els primers en el seu esport. Per a ells no n’hi ha prou amb guanyar, han d’aconseguir les millors marques, han d’aconseguir auto-superar-se. El problema és que sovint utilitzen mètodes que no són legals per assolir les seves fites. Darrerament s’han conegut molts casos d’esportistes de fama mundial, per les medalles i rècords obtinguts, que van fer us de substàncies dopants amb el perill que implica per la seva pròpia salut. L’últim cas ha estat el d’un nedador que va haver de deixar la competició.

Avui, precisament es donen els premis Laureus de l’esport als esportistes més destacats de l’any. No sé si premiaran l’esforç de superació, sense trampes, o la popularitat d’alguns esportistes. La qüestió és que s’ha preparat una gran cerimònia al palau Sant Jordi.

En altres àmbits l’esforç de superació també té recompenses, però no tan distingides. A excepció dels premis Nobel on es premia l’esforç intel·lectual de científics, literats, economistes en un gran acte. En l’àmbit del pensament, l’esforç mental dels filòsofs també té algun premi, però normalment passa més desapercebut, com si no fos igual d’important que els altres.

“Ara la tasca ja no consisteix tant a purificar l’individu de la manera sensible i immediata i a convertir-lo en una substància pensada i pensadora, sinó més aviat en el contrari: a realitzar efectivament i a espiritualitzar l’universal mitjançant la superació dels pensaments fixos i determinants.” G.W.F. Hegel: Fenomenologia de l’esperit. Pròleg