Segons les enquestes els països nòrdics tenen un índex més elevat de felicitat. Catalunya se situaria cap a la meitat. Però ara volen fer una nova enquesta per avaluar quin és el nivell de felicitat dels Catalans. Una enquesta que costarà bastants euros i no sé de què servirà. Per moltes enquestes que es facin, valorar si la població és més o menys feliç és sempre una qüestió de matís. A part, les enquestes poden ser molt manipulades, i això ho saben els que tenen coneixement de les tècniques per elaborar-les.
Ser feliç o no, pot dependre del moment, de les circumstàncies personals, del nivell adquisitiu, de les expectatives i projectes... E. Punset en parla en el seu llibre El viatge a la felicitat. Segons ell, les claus de la felicitat són el plaer, el compromís, l’absència de por, en parar o no atenció als detalls de la vida quotidiana (a vegades es veuen els arbres però no es veu el bosc). La gestió de la felicitat se situa en el sistema límbic. Existeix un component genètic important en la felicitat. En el fons, doncs, el secret de la felicitat està en un mateix i la genètica hi té molt a dir. Amb tot, sempre hi ha condicionants externs que poden influir més o menys. Contràriament la gent pensa que en la vida tot depèn de l’esforç o de la sort. No és ben bé així. S’ha de tenir també en compte el comportament dels altres. La vida és un joc on hi ha molts participants i sovint tots volen aconseguir el mateix.
Però, hi ha una fórmula de la felicitat? Sembla ser que sí. Per Punset és la següent: la felicitat seria igual a l’emoció al principi i al final del projecte multiplicada per la suma del manteniment i atenció al detall, el gaudi de la recerca i l’expectativa, i les relacions personals (tots ells formarien part del que anomena els factors significatius). El resultat s’ha de dividir per la suma dels factors reductors (on intervenen decisivament: l’absència de desaprenentatge, recurs a la memòria grupal, interferència amb els processos automatitzats i predomini de la por) més la càrrega heretada (que pot ser modificada per mutacions lesives, desgast i envelliment, exercici abjecte del poder polític i estrès imaginat).
Una de les cites del llibre que més m'ha agradat és la de A. Schwaitzer (metge i pacifista):
“La felicitat no és més que una mala memòria i una bona salut”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada