La filosofia detergent

"En el món filosòfic hi ha molts filòsofs que deliren". Aquesta va ser la primera frase que vaig sentir ahir a l’entrar en una conferència que havia començat pocs minuts abans a l’Ateneu Barcelonès. De què anava? Quin era el tema? Doncs, no era un altre que el de Wittgenstein i la filosofia. El conferenciant era el professor d’universitat Antoni Defez. A continuació va explicar com Wittgenstein defensa el sentit comú enfront el deliri filosòfic. Certament, vaig pensar, de deliris filosòfics n’hi ha de tota mena, per triar i remenar. Alguns deliren tant que s’inventen teories transcendents del que no es pot parlar i seria millor guardar-ne silenci, com diria Wittgenstein. Aquest, però no era el cas del filòsof conferenciant.

Tot seguit T. Defez va formular una pregunta, prou interessant pels mals vents que tornen a bufar des de certes institucions a favor d’una minimització de la presència de la filosofia a l’ensenyament secundari. La pregunta en qüestió era: Quin és l’objectiu de la filosofia? Per Wittgenstein és perseguir la claredat i la transparència, ha de servir per deixar en calma els pensaments. Per aquesta raó una de les condicions imprescindibles per filosofar és desconfiar del llenguatge i analitzar el mateix llenguatge. La filosofia és com un detergent que ens ha d’ajudar a netejar el llenguatge per distingir el que té sentit del que no en té. Perquè, tot i que el llenguatge dóna sentit a les nostres vides, també ens fa cometre molts errors. El llenguatge ens pot conduir, sense que ens adonem, a delinquir en sentit filosòfic. Només podem pensar el que el llenguatge ens permet, és com una presó que oprimeix el nostre pensament. Tanmateix, seguim insistint, lluitant contra les limitacions del llenguatge. No ens conformem amb el llenguatge científic, clar i precís, volem anar més enllà i expressar el metafísic.

La filosofia no ha de propiciar coneixement, va continuar dient T. Defez. L’objectiu últim és el silenci, no de l’ignorant sinó del savi. No s’ha de caure en el parany dels mots. No es tracta de construir una teoria sinó de callar. “D’allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci”. Així finalitza el Tractatus de Wittgenstein. No es tracta però de callar de tot, sinó només d’allò que no té sentit parlar-ne.

Va continuar parlant de Wittgenstein i del filosofar, però de moment en guardaré silenci fins el proper missatge del bloc.